La monarquia.
El rei castellà concentrava més poders en la seva persona que no pas ho feien la resta de reis peninsulars. Així, a Castella la Corona tenia uns poders més amplis (facultat de declarar la guerra, d’elaborar les lleis, de jutjar…) que altres regnes hispànics. Però, a partir del segle XIII els nobles castellans, que s’havien convertit en una classe social rica i poderosa, s’enfrontarien a l’autoritat del monarca. Al seu voltant els reis van organitzar una cort de consellers que va acabar convertint-se en el Consell Reial. També existia una cúria (tribunal de justícia), una cancelleria (administració) i una tresoreria (finances).
Les Corts.
Les Corts de Lleó es van crear l’any 1188 i van ser les primeres que es van reunir a la Península. Des del segle XIV la unió de les Corts de Castella i les de Lleó va donar lloc a les Corts de Castella i Lleó. Aquesta institució es va convertir en un òrgan de poder amb funcions consultives que no va tenir mai capacitat per fer lleis ja que no podien legislar en ser aquesta una prerrogativa del monarca. La facultat més important d’aquesta institució era la capacitat d’aprovar o negar els nous impostos sol·licitats pel monarca. Amb el temps els representants de la noblesa i del clero van deixar d’assistir a les sessions de les Corts, perquè estaven exempts de pagar els impostos que s’hi aprovaven.
Els municipis. (Els consells)
Els municipis tenien una certa autonomia i jurisdicció pròpia. A Castella els consells oberts a tota la població van ser substituïts per una representació d’aquests consells: els anomenats capítols, que van acabar sent dominats per la noblesa ramadera. Més endavant va sorgir la figura del corregidor, que era el representant del poder reial a les ciutats. Tenia el poder de presidir els capítols i d’assegurar que no es prenguessin decisions contràries als interessos de la monarquia.
El predomini de la ramaderia i les rutes de la llana.
L’economia es basava en l’agricultura i la ramaderia. La majoria de les terres castellanes es dedicaven al conreu de cereals o de productes per a l’exportació (vi i oli). Però la base de l’economia era la ramaderia ovina, sobretot de raça merina, que produïa llana abundant de gran qualitat i es destinava a l’exportació o a la indústria tèxtil.
Aquesta ramaderia pertanyia majoritàriament a la noblesa castellana, que, a fi de defensar els seus interessos, va fundar per concessió del rei Alfons X l’Honrado Concejo de la Mesta (1237) i li va atorgar privilegis, com ara la llibertat perquè el bestiar pasturés en les terres dels pagesos. Els ramats eren transhumants i circulaven per una xarxa de camins, les carrerades, que recorrien la Península de nord a sud.
Només una petita part de la llana que es produïa a Castella es quedava al regne per als teixidors de les ciutats. Una part important s’exportava a les ciutats tèxtils dels Països Baixos, sobretot Bruges, on la filaven, la teixien i en feien confecció. El comerç de la llana es concentrava a Burgos, i des d’allà anava als ports del mar Cantàbric per fer-la arribar a Flandes per via marítima.
Tot això va reactivar la vida comercial de la Meseta Nord, on es crearen fires i mercats importants, com la de Medina del Campo. Els mariners bascos i càntabres eren els encarregats de transportar la llana, que sortia dels ports càntabres (Laredo, Castro Urdiales) i bascos (Bermeo, Getaria, Bilbao). Al segle XIII aquests mariners bascos i càntabres van fundar l’Hermandad de la Marina de Castilla per defensar-se de la competència dels mariners anglesos i francesos.
La venda de la llana i dels draps que se n’elaboraven, va fer que l’artesania i el comerç es desenvolupessin molt i aquest auge econòmic va provocar el desenvolupament de les fires comercials, entre les quals va destacar la de Medina del Campo.
El poder de la noblesa.
El progrés de la Reconquesta va comportar que els reis concedissin enormes extensions de terra als nobles, amb les quals crearen grans senyories.
A més, els beneficis de l’exportació de la llana es van concentrar en mans de la noblesa i de l’alt clero, que es van consolidar com els grups socials més rics i poderosos de Castella i moltes vegades van aconseguir d’imposar-se al poder del rei.
Tot i que alguns monarques intentaren dictar mesures per afavorir les manufactures tèxtils de la llana, aquestes indústries no van aconseguir mai prosperar davant dels interessos dels nobles, que preferien els beneficis ràpids de l’exportació. Així doncs, a Castella no es va desenvolupar una burgesia que es podia haver enriquit amb la manufactura i amb el comerç i que hauria tingut la influència necessària per fer de contrapès al poder de la noblesa.
A més, els beneficis de l’exportació de la llana es van concentrar en mans de la noblesa i de l’alt clero, que es van consolidar com els grups socials més rics i poderosos de Castella i moltes vegades van aconseguir d’imposar-se al poder del rei.
Tot i que alguns monarques intentaren dictar mesures per afavorir les manufactures tèxtils de la llana, aquestes indústries no van aconseguir mai prosperar davant dels interessos dels nobles, que preferien els beneficis ràpids de l’exportació. Així doncs, a Castella no es va desenvolupar una burgesia que es podia haver enriquit amb la manufactura i amb el comerç i que hauria tingut la influència necessària per fer de contrapès al poder de la noblesa.
Extret de socials en xarxa.
