Ara és el moment de saber una mica més, si voleu saber quin va ser el seu origen i les seves consequències continua llegint...
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/genoma/completo/peste/negra/medieval/da/pistas/patogeno/elpepusoc/20111012elpepusoc_14/Tes
A mitjans del segle XIV va assolar a Europa una terrible epidèmia, que es coneix en la literatura històrica com la "pesta negra".
Tradicionalment s'ha posat molta èmfasi en la importància d'aquesta epidèmia, considerada en nombroses ocasions no només com la causa principal de la fractura demogràfica que va sofrir l'Europa cristiana en els anys següents, sinó fins i tot com el factor decisiu en el desencadenament de la pròpia crisi.
La historiografia de les últimes dècades, en canvi, sense menysvalorar el significat de la pesta negra, entén que el seu impacte es va produir sobre una societat que ja es trobava en una evident fase regressiva. De tota manera la difusió de la mortal epidèmia va servir per donar un tint homogeneïtzador a la depressió en marxa.
Per què, llavors, la pesta negra va causar una commoció tan gran en els quals van ser testimonis de la seva propagació?
Sens dubte perquè presentava uns caràcters espectaculars, tant en les manifestacions de la malaltia, com en la rapidesa del seu avanç o, sobretot, en els seus efectes letals. I és que la pesta negra, és necessari assenyalar-ho, inaugurava un període en la història de les epidèmies.
"Esta fue la primera et grande pestilencia que es llamada mortandad grande", llegim en la crònica del rei de Castella, Alfonso XI. Totes les varietats que es van propagar en anys successius van ser considerats, simplement, com a apèndixs, per descomptat desagradables, de la gran epidèmia de 1347.
Com va arribar a Europa?
La pesta negra o bubònica va arribar a finals del 1347, quan van desembarcar a Gènova mariners infectats. La pesta estava provocada per un bacteria que es trasmetia a través de les picades de puces (abundants a les rates dels vaixells) o bé a través dels esputs de la tos o dels estornuts.
Com que a l'època es desconeixien les formes de contagi i la manera de combatre-la, la majoria de persones van creure que era un càstig de Déu pels pecats de la humanitat.
El primer brot va acabar el 1351, però no va ser fins a finals dels segle XVII que no es va extingir.
Efectes de l'epidèmia.
A part del treç de la població que va eliminar la fam i la pesta durant el s.XIV, es va generar degut a la manca d'aliments un encariment dels preus i una elevació dels salaris dels pagesos i artesans, la qual cosa va generar conflictes socials i va empitjorar el nivell de vida.
Al camp, les dificultats per sobreviure van provocar emigracions de pagesos cap a la ciutat. Com a conseqüència, moltes zones van quedar despoblades, i es va reduir més la producció d'aliments.
