dimarts, 12 de juny del 2012
T.5 Un Món urbanitzat i T.6 Poblament i ciutats
Aprofitem els recursos! Un resum molt clar de tots aquells aspectes que haurem de recordar.
dilluns, 21 de maig del 2012
I tu, d'on ets?
http://www.tv3.cat/30minuts/reportatges/1847/I-tu-don-ets
L'any 1993, el programa "30 minuts" va entrevistar una cinquantena de nois i noies de diferents edats que vivien a Catalunya i eren fills d'estrangers. Ara hem tornat a trobar-nos amb alguns d'ells. Alguns havien vingut al nostre país de petits, la majoria ja havien nascut aquí. Catalunya és un país d'immigracions, n'ha conegut moltes. Però en la dècada dels noranta, quan es va gravar aquell reportatge, començava un fenomen nou a gran escala: els immigrants ja no venien d'altres parts de l'estat, com abans, sinó de l'estranger. "30 minuts" va parlar amb els fills dels pioners, els fills dels primers que havien arribat, per saber com les noves generacions s'adaptaven al país i, també, com el país s'adaptava a ells. Dinou anys després, "30 minuts" retroba alguns d'aquells nois i noies, ara ja tots adults, per saber com els ha anat en la vida i perquè expliquin com és això de viure a Catalunya tenint arrels estrangeres: com es forgen les identitats? Pateixen alguna discriminació? Se senten catalans? O potser no? En total són vuit personatges: dos d'origen xinès, Lluís Kao i Juan Carlos Lee, que viuen a Barcelona; dos d'origen marroquí, Hamid Benhammou, natural de les Planes, a Sant Cugat del Vallès, i Sana Maadi, que viu a l'Escala; i quatre germans originaris de Mataró: Lamin, Joko i Babou Cham, nascuts a Gàmbia i vinguts a Catalunya de nens, i Awa Cham, que ja va néixer a Llavaneres. Ara, vint d'anys després, hi ha qui és metge, actor, administratiu, sommelier, educador social o dissenyador de joies. Alguns han arribat a ser el que volien, a altres, la vida els ha fet un tomb inesperat. Uns treballen, altres estan a l'atur. Alguns tenen fills, altres, no. El reportatge no vol tenir cap valor estadístic ni ser cap mostra sociològica. Hi surten els que van tenir més protagonisme fa dinou anys i que ara han volgut participar en el reportatge.
L'any 1993, el programa "30 minuts" va entrevistar una cinquantena de nois i noies de diferents edats que vivien a Catalunya i eren fills d'estrangers. Ara hem tornat a trobar-nos amb alguns d'ells. Alguns havien vingut al nostre país de petits, la majoria ja havien nascut aquí. Catalunya és un país d'immigracions, n'ha conegut moltes. Però en la dècada dels noranta, quan es va gravar aquell reportatge, començava un fenomen nou a gran escala: els immigrants ja no venien d'altres parts de l'estat, com abans, sinó de l'estranger. "30 minuts" va parlar amb els fills dels pioners, els fills dels primers que havien arribat, per saber com les noves generacions s'adaptaven al país i, també, com el país s'adaptava a ells. Dinou anys després, "30 minuts" retroba alguns d'aquells nois i noies, ara ja tots adults, per saber com els ha anat en la vida i perquè expliquin com és això de viure a Catalunya tenint arrels estrangeres: com es forgen les identitats? Pateixen alguna discriminació? Se senten catalans? O potser no? En total són vuit personatges: dos d'origen xinès, Lluís Kao i Juan Carlos Lee, que viuen a Barcelona; dos d'origen marroquí, Hamid Benhammou, natural de les Planes, a Sant Cugat del Vallès, i Sana Maadi, que viu a l'Escala; i quatre germans originaris de Mataró: Lamin, Joko i Babou Cham, nascuts a Gàmbia i vinguts a Catalunya de nens, i Awa Cham, que ja va néixer a Llavaneres. Ara, vint d'anys després, hi ha qui és metge, actor, administratiu, sommelier, educador social o dissenyador de joies. Alguns han arribat a ser el que volien, a altres, la vida els ha fet un tomb inesperat. Uns treballen, altres estan a l'atur. Alguns tenen fills, altres, no. El reportatge no vol tenir cap valor estadístic ni ser cap mostra sociològica. Hi surten els que van tenir més protagonisme fa dinou anys i que ara han volgut participar en el reportatge.
dijous, 17 de maig del 2012
Piràmides de població
Links d’interès
http://centros1.pntic.mec.es/ies.maria.moliner3/geo/piramide/http://perso.wanadoo.es/oslema/piramides/forma_piramide.htm
http://www.educaplus.org/geografia/mun_piramides.html
http://www.slideshare.net/isaacbuzo/comentario-piramide-230594?from=ss_embed
http://www.educaplus.org/geografia/lab_piramides.html
http://cplosangeles.juntaextremadura.net/web/cmedio6/la_poblacion/poblacion01.htm
dilluns, 14 de maig del 2012
divendres, 11 de maig del 2012
dimarts, 8 de maig del 2012
Els moviments migratoris: causes i conseqüències
L’evolució dels moviments migratoris és la que permet determinar el veritable creixement de la població d’un país. Efectivament si al creixement vegetatiu li sumem el saldo migratori, que és la diferència entre l’emigració i la immigració, sabrem si un país creix en població o disminueix. El saldo migratori pot ser positiu si la immigració supera l’emigració i negatiu si és a l’inrevés.
Els moviments migratoris poden ser interns si es produeixen dins d’un mateix país i externs si es produeixen entre diferents països.
Causes de les migracions
Actualment el fenomen migratori ha adquirit unes proporcions mai vistes. En un món cada vegada més globalitzat i més connectat, els desplaçaments de persones d’un indret a un altre és un fet força habitual. Les causes que porten a una persona a deixar el seu país per anar a un altre són diverses i complexes:
a) Causes socioeconòmiques: la manca de feina i la pobresa extrema lligades a l’ increment de població en determinats indrets del planeta fa que alguns països esdevinguin emissors i els seus habitants marxin a la recerca d’una feina i una millor qualitat de vida.
b) Causes ambientals com els terratrèmols, la desertització, les sequeres causants de males collites… La inseguretat alimentària, la pèrdua de terres de conreu i la destrucció de les seves llars obliguen a emigrar a les persones. Es preveu que a mitjà termini les causes mediambientals, com a conseqüència del canvi climàtic, esdevinguin les principals causes que obliguin les persones a desplaçar-se. De fet les Nacions Unides ja parla d’una nova figura internacional: el refugiat ambiental.
c) Causes polítiques. Els conflictes bèl·lics i les persecucions a que són sotmeses determinades persones per tenir idees polítiques diferents al règim dominant en un país, també són motius que les persones emigrin, és a dir, que agafin el camí de l’exili. Són els refugiats polítics.
L'exili republicà que es produí després de la Guerra Civil espanyola és un exemple de migracions per causes polítiques
d) Causes socials i culturals. Algunes persones, sense estar perseguides, marxen d’un país només pel simple fet de viure amb més llibertat. D’altres persones cerquen una millor qualitat de vida, tot i que al seu país d’origen tenien un bon nivell econòmic, és el cas dels jubilats que procedent dels països del nord d’Europa s’instal·len a la costa mediterrània.
Qui emigra?
Les persones que a causa de diferents fets es veuen obligades a emigrar tenen diferents perfil:
§ Persones qualificades, és a dir persones amb estudis que marxen del seu país d’origen per a millorar en el camp que ja desenvolupaven o bé per a poder exercir una feina ja que al seu país no tenen oportunitat de fer-ho.
§ Persones sense formació, persones que no han tingut l’oportunitat d’accedir a l’educació i que al seu país d’origen viuen en la més estricta pobresa i que marxen amb l’esperança de millorar la seva qualitat de vida. En arribar al país de destí es veuen obligats a exercir les feines menys remunerades, solen ser explotats i, sovint, quan hi ha alguna crisi, són les primeres persones en reben les conseqüències.
§ Les dones comencen a tenir una presència important en els moviments migratoris actuals. Per una banda són les protagonistes dels processos de reagrupació familiar (anys abans van emigrar els marits i un cop s’ha situat i legalitzat la seva situació venen les dones). Per altra banda hi ha les dones que deixen el seu país, soles, per anar a realitzar feines domèstiques.
§ El refugiats ja siguin per motius polítics o per causes ambientals. La seva situació és extremadament delicada, car als països d’acollida costa de regularitzar la seva situació. En alguns casos els desplaçaments massius a causa d’algun conflicte o desastre ambiental fa que aquest refugiats visquin en campaments sense unes condicions higièniques i sanitàries adequades.
§ Per últim hi ha l’immigrant il·legal. Es tracta d’una immigració massiva i difícil de controlar, gestionada per màfies especialitzades. Solen ser persones desesperades, per les quals l’emigració és la seva única sortida a la situació que viuen al seu país.
Les condicions de vida d’una part de les persones que es veuen obligades a marxar del seu país d’origen no són pas òptimes.
Els fluxos migratoris
Els fluxos migratoris, segons la direcció que agafen, són de tres tipus:
§ El flux Sud-Nord, és a dir, el que comunica els països més pobres amb els països més rics. Es tracta d’un flux que fins fa pocs anys els països del nord acceptaven degut a la necessitat de mà d’obra barata i poc conflictiva per tal de realitzar aquelles feines menys qualificades que ningú volia fer. Tanmateix els darrers anys, els transvasament d’efectius dels països del sud cap als del nord ha estat tan gran, que aquests darrers s’han vist en l’obligació de frenar-ho, establint quotes d’entrada i severs controls per a impedir l’entrada d’immigrants il·legals.
§ El flux Est-Oest. El desballestament del sistema comunista als països de l’est d’Europa i les guerres dels Balcans van provocar que aquests entressin en una profunda crisi, provocant un intens moviment migratori cap als països de la UE, sobretot, del centre d’Europa (Alemanya i Àustria). Amb l’entrada d’alguns d’aquests països a la UE sembla que el flux s’ha reduït excepte en els romanesos i els habitants dels Balcans.
§ El flux entre països desenvolupats el protagonitzen persones amb un nivell econòmic i professional elevat que es desplacen per a millorar laboralment i en qualitat de vida (empresaris, investigadors, jubilats a la recerca del sol de la Mediterrània…)
Conseqüències
Les conseqüències de les migracions són diverses segons el punt de vista d’on es contemplin:
a) Des del punt de vista del país d’origen.
§ Disminueix el problema de la manca de feina, la qual cosa ajorna la resolució de problemes conjunturals urgents, que tard o d’hora ressorgiran amb més força.
§ Suposa una pèrdua de força de treball, sovint qualificada, dinàmica i amb iniciativa. Això provoca la modernització del país perdi uns efectius necessaris i s’hagi d’ajornar.
§ Provoca un envelliment de la població, car generalment la població emigrant és una població jove
b) Des del punt de vista del país de destinació, l’arribada d’immigrants pot provocar:
§ Conflictes laborals, ja que la presència d’una mà d’obra barata fa que els salaris baixin.
§ La degradació de determinades zones urbanes, especialment els habitatges de la perifèria i del centre històric.
§ L’aparició de ghettos i de conflictes xenòfobs per la manca d’acceptació d’una part de la societat autòctona d’aquests nous veïns.
§ Un rejoveniment de la població, fet que provoca un increment de la natalitat.
§ Una participació en el desenvolupament econòmic del país d’acollida i una aportació a la diversitat cultural.
Informació extreta http://cinglera.wordpress.com/
dijous, 3 de maig del 2012
Monarquia Hispànica
Nois!
Apartats importants per l'exàmen de demà.
La Unió dinàstica.
Eixos de la política dels reis catòlics.
Mètodes i instruments de conquesta.
i Moolltttt important resum de la pàgina 277.
Apartats importants per l'exàmen de demà.
La Unió dinàstica.
Eixos de la política dels reis catòlics.
Mètodes i instruments de conquesta.
i Moolltttt important resum de la pàgina 277.
dijous, 26 d’abril del 2012
Carles V
Quan Carles I ja s’havia coronat com a rei als diferents regnes de la Monarquia Hispànica, el 12 de gener de 1519 va morir el seu avi patern, Maximilià I, l’emperador del Sacre Imperi Romanogermànic. La notícia va arribar quan Carles es trobava a Barcelona en plena celebració de les corts del Principat i va centrar tota l’atenció del monarca. Les seves possessions s’engrandien amb el ducat d’Àustria, però quedava pendent la possibilitat de coronar-se com a emperador, element imprescindible en el seu projecte de monarquia catòlica universal.
L' emperador Maximilià i la seva família.
La casa d’Habsburg portava gairebé un segle al capdavant de l’Imperi però la dignitat imperial no era hereditària (sempre que l’emperador no hagués estat coronat pel Papa), sinó conseqüència d’un complex sistema d’elecció controlat per set prínceps electors: els arquebisbes de Magúncia, Tréveris i Colònia, el rei de Bohèmia, el duc de Saxònia, el marcgravi de Brandenburg i el comte palatí del Rin. És a dir, la mort de Maximilià obria un període de presentació de candidatures per fer-se amb la dignitat imperial.
Carles va haver de fer front a la competència de Francesc I de França, el qual no podia acceptar la gran quantitat de territoris que podia suposar l’elecció del candidat Habsburg com a nou emperador, fet que deixava el regne de França envoltat de possessions dels Habsburg. També Enric VIII d’Anglaterra va presentar la seva candidatura.
Enric d’Anglaterra va ser descartat ràpidament. El títol seria disputat per Carles d’Habsburg i Francesc de França. A favor de Carles jugava la seva ascendència germànica, però encara era un monarca jove i inexpert. D’altra banda, Francesc I comptava amb un gran prestigi polític i militar després de la conquesta de Milà (1515) i gaudia del suport del papa Lleó X, el qual veia com Carles (rei de Nàpols) podia convertir-se en una amenaça pels seus interessos italians. D’aquesta manera, la diplomàcia i els recursos econòmics entraven en joc.
Inicialment, Carles va haver de fer front a les reticències de la seva pròpia família: la seva tia, Margarida de Savoia preferia com a candidat al seu germà Ferran, però Carles va imposar els seus drets com a primogènit. Superat aquest primer entrebanc, el monarca hispà va dur a terme una intensa activitat diplomàtica. Així, va enviar una carta als electors on recordava el desig de Maximilià de que Carles fos el seu hereu. Igualment, els seus banquers alemanys, els Fugger i els Welser, van iniciar una important activitat de pressió: Carles va invertir gairebé un milió de florins en regals per persuadir els consellers dels prínceps electors. En aquest sentit, va ser el regne de Castella qui va acabar pagant la coronació imperial, fet que va fer imprescindible un increment de la fiscalitat.
Francesc I de França
Per la seva banda, Francesc I de França també va intentar posar sobre la taula les seves influències, especialment el suport del papat, però no va poder competir amb els diners dels banquers alemanys de Carles.
Finalment, el 28 de juny de 1519, Carles va ser escollit per unanimitat: el rei de la Monarquia Hispànica es convertia en l’emperador Carles V. Seria coronat el 20 de setembre de 1520. Només faltava la coronació per part del Papa, fet que no va produir-se fins els 1530, però que no va impedir una intensa activitat com a emperador. El títol imperial era més simbòlic que real, però va proporcionar-li l’autoritat moral necessària per a dirigir Europa en defensa de la cristiandat. El somni de l’Imperi cristià universal estava més a prop que mai.
Joana la Boja
Tercera descendent dels Reis Catòlics, Joana I de Castella (1479-1555), nascuda a Toledo, va convertir-se en hereva al tron castellà després de les morts de la infanta Isabel (1470-1498) i l’infant Joan (1478-1497). Reina nominal de Castella a la mort d’Isabel la Catòlica (1504-1555), passaria a la història com “la Boja”, la reina víctima de les aliances matrimonials dinàstiques dissenyades per Ferran el Catòlic per assegurar-se l’hegemonia europea. El seu desequilibri mental la portaria a viure tancada a Tordesillas fins a la seva mort.
D’aquesta manera, tot i que com a tercera descendent dels Reis Catòlics Joana no semblava destinada a regnar, la infanta va rebre una educació pròpia d’una futura reina i, encara adolescent, va començar a intervenir en l’administració de la seva casa i de les seves possessions territorials. Pel que sabem, en aquell temps Joana no estava boja. Això sí, era una dona extravagant que practicava una espiritualitat intensa, ascètica i lliure, propera al recolliment i a la invenció mendicant.
El 1495, els Reis Catòlics van concertar el seu matrimoni amb l’arxiduc Felip d’Àustria. Joana només tenia setze anys. El matrimoni era un instrument més de l’Estat dinàstic dissenyat per Ferran el Catòlic, una aliança que convenia a ambdues cases reials en establir un vincle entre la Monarquia dels Reis Catòlics i el Sacre Imperi Romanogermànic que es convertís en el contrapunt geoestratègic de l’emergent França dels Valois.
El 21 d’agost de 1496 es produïa el casament, a Lille. Tot i que inicialment la infanta rebutjava la idea de casar-se, sembla ser que Joana va enamorar-se apassionadament de Felip. Alguns biògrafs han suggerit que, possiblement, aquest enamorament podia ser conseqüència d’algun tipus d’obsessió mental que acabaria derivant en malaltia. El comportament de Felip el Bell cap a ella, en especial les repetides infidelitats, hauria aguditzat aquest desequilibri fins al punt d’acabar agreujant els seus problemes psicològics.
Tot i això, el matrimoni va tenir sis fills. El segon fill i futur hereu de la monarquia hispànica, Carles d’Habsburg (Carles I) , va néixer a Gant el 1500. L’objectiu dinàstic de l’enllaç havia estat acomplert plenament.
Aquell mateix any, la mort dels seus germans els prínceps Joan i Isabel, i del fill d’aquesta, el príncep Miquel, Joana es convertiria en l’hereva del tron castellà i aragonès. El 1502, havent tornat dels Països Baixos, amb el seu marit van jurar, a Toledo, com a nous prínceps d’Astúries. A continuació, ella sola juraria, a Saragossa (1502) i a Barcelona (1503), com a princesa de Girona, sempre sota la condició que si el seu pare tenia un fill mascle ell seria l’hereu de la Corona d’Aragó.
En morir Isabel la Catòlica, el 1504, Joana va ser aclamada com a nova reina de Castella i jurada, amb el seu marit, per les corts de Toro, on el seu pare, que era governador del regne per disposició de la reina Isabel, va declarar la seva incapacitat per al govern com a conseqüència d’un equilibri mental cada cop més dubtós. Així, per la Concòrdia de Salamanca de 1505 va acordar-se que regnarien plegats Joana, Felip i Ferran.
Però l’entesa va ser breu. D’una banda, Felip ambicionava la corona. A més, la noblesa castellana va veure en la debilitat de Joana l’arma que necessitava per tornar a fer-se forta després dels anys de govern de Ferran i Isabel, i amb aquest objectiu va promoure la Concòrdia de Villafáfila de 1506. Joana va ser declarada incapacitada per a regnar, Felip el Bell va ser declarat nou rei únic de Castella (convertint-se en el primer rei Habsburg com a Felip I) i Ferran el Catòlic va haver de retirar-se als seus regnes aragonesos. Castella i Aragó es separaven, el projecte dinàstic dels Reis Catòlics trontollava.
El regnat del primer Habsburg, però, va ser breu. Felip moria sobtadament a Burgos el setembre de 1506 entre rumors d’enverinament mai esclarits. La mort del marit va agreujar l’equilibri psíquic de Joana, donant lloc a un episodi que explica la seva bogeria: una processó que va començar el desembre de 1506 i es va acabar l’agost de 1507, i que va protagonitzar induïda per una “bogeria d’amor”. Seguint les voluntats de Felip, la reina va enviar el cor del Bell a Brussel·les i el seu cos va traslladar-se a Granada per a procedir a l’enterrament. Aquest trasllat des de Burgos a Granada va perllongar-se durant vuit mesos perquè Joana, que va viatjar al costat del cos embalsamat del seu marit, feia que el desplaçament només es realitzés de nit. Els cronistes explicaven com Joana no va separar-se ni un moment del fèretre i li besava els peus al difunt marit sempre que la comitiva parava a descansar.
En realitat, però, el desequilibri mental de Joana era evident. Víctima de la follia de l’amor o simplement malalta crònica des de feia anys, la realitat era que no estava capacitada per regnar. Davant la crisi i l’anarquia que suposava la mort de Felip per a la governabilitat de Castella, Ferran el Catòlic va tornar novament com a administrador del regne castellà. Segurament en aquest moment va prendre la decisió més difícil de la seva dilatada vida política: el rei catòlic va tancar la seva filla a Tordesillas el 1509. Joana mai més sortiria de la seva presó.
Mort Ferran el Catòlic, el 1516, Joana va heretar les corones de Castella-Lleó, Catalunya-Aragó i Nàpols-Sicília, ja que mai no va ser declarada incapaç per les Corts castellanes ni se li va retirar el títol de reina. Però el govern efectiu de les quals va passar al seu fill Carles, el qual va haver de jurar el càrrec, tant a les corts de Castella com a les de Saragossa i de Barcelona (1519), també a nom d’ella. Així, fins a la seva mort, el nom de Joana sempre precedia el del Carles I en la documentació oficial. Tot un emperador universal a l’ombra de la seva mare, perquè Joana va governar nominalment els seus regnes des del 1516 fins a la seva mort el 1555.
En definitiva, Joana la Boja va ser un instrument més de la política dinàstica practicada pel seu pare Ferran el Catòlic. Però també va ser una víctima política dels interessos del seu marit, i fins i tot del seu fill. El 1555 moria sola a Tordesilla. Va ser enterrada a la Capella Reial de Granada al costat d’Isabel la Catòlica i el seu estimat Felip el Bell.
(Informació extreta de Ciències Socials en Xarxa)
divendres, 13 d’abril del 2012
L'ESPLENDOR DE LA MONARQUIA HISPÀNICA
Ampliem la Informació.
La unió dinàstica.
La Monarquia dels reis catòlics. http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/10/23/la-monarquia-dels-reis-catolics/
La construcció de l'Estat Modern.
Expansió territorial i unificació religiosa.
expansió Peninsular i unitat religiosa de la monarquía dels reis catòlics. http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/10/23/expansio-peninsular-i-unitat-religiosa-de-la-monarquia-dels-reis-catolics/
Política Exterior.
Política internacional i herència dels reis catòlics. http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/10/24/politica-internacional-i-herencia-dels-reis-catolics/
La unió dinàstica.
La Monarquia dels reis catòlics. http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/10/23/la-monarquia-dels-reis-catolics/
La construcció de l'Estat Modern.
Expansió territorial i unificació religiosa.
expansió Peninsular i unitat religiosa de la monarquía dels reis catòlics. http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/10/23/expansio-peninsular-i-unitat-religiosa-de-la-monarquia-dels-reis-catolics/
Política Exterior.
Política internacional i herència dels reis catòlics. http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/10/24/politica-internacional-i-herencia-dels-reis-catolics/
dilluns, 26 de març del 2012
Respostes TRIVIAL
Respostes
1.Els Carolingis.
2.La Marca Hispànica.
3.En comtats.
4.Pamplona i Aragó.
5.Al segle X.
6.La família dels Aritza.
7.Regne de Navarra
8.Sanç III el Major.
9.Es va repartir entre els seus fills
10.Ramir I.
11.Alfons I el Bataller
12.Guifré el Pelós
13.Borrell (988)
Respostes
1.Al 1134.
2.Amb les dinasties franceses.
3.Al 1513
4.Pamplona, Tudela i estella.
5.De Peronella (fill del rei d’Aragó) i Ramon Berenguer IV (comte de Barcelona)
6. …El Regne d’Aragó, el principat de Catalunya i a partir de 1245 del Regne de València.
7.En una de les potències d’occident
8.Gràcies a la seva expansió econòmica i territorial
9.La monarquia, Les corts i la diputació general o generalitat.
10.(monarca) (les Corts- tribunal) (Generalitat o Diputació del General)
Respostes
1.Durant el govern de Ramón Berenguer IV i Peronella.
2.Es va intensificar al s.XII. amb Jaume I Conqueridor.
3.El Comerç, ja que els mercaders importaven productes de luxe d’Orient a canvi de l’ exportació de primeres matèries.
4.Amb la presència dels almogàvers.
5.L’aprisió.
6.Consistia en el lliurament d’un document de propietat, per part del senyor feudal, al primer pagès que artigués aquella terra durant un període de temps.
7.Musulmans que residien en territori cristià.
Respostes
1.La Corona d’Aragó (Catalunya, València i Aragó), el regne de Mallorca (les Balears, el Roselló i la Cerdanya) i el regne de Castella.
2.Aragó: agricultura cerealística i desenvolupament de la ramaderia.
València: agricultura de regadiu i la producció d’artesania de luxe, de tradició àrab (mudèjars).
Catalunya i Mallorca: Exportació i importació (de productes.
3.Teixits, artesania (ferro i cuir), paper, corall i safrà.
4.Blat, seda, or, goma aràbiga i espècies.
5.Burgesos, mercaders i artesans.
6.Banquers, latifundistes, propietaris de bestiar i alguns nobles.
Respostes
1.Després d’una època de males collites i l’arribada de la pesta negra, la població es trobava molt afeblida i es van produir milers de morts, això generà una important crisi econòmica (es van abandonar masos... ) en conseqüència , la producció agrària va disminuir, els preus dels productes agrícoles van augmentar i es va encarir els preus des aliments.
2.Greus conflictes socials, tant al camp com a la ciutat.
3.Nom que rebien a Catalunya els pagesos que treballaven en terres alienes adscrites de manera forçosa i hereditària. Jurídicament eren homes lliures, tot i que estaven subjectes al seu senyor.
4.Pagesos que vivien a Mallorca, anomenats així perquè vivien fora de la ciutat i havien de pagar furs.
5.Enfrontament entre la noblesa i l’alta burgesia (Biga) contra els artesans i els petits mercaders (Busca), també va intervenir el rei, que va donar suport a la Busca per a imposar la seva autoritat enfront la noblesa i l’alta burgesia.
6.València, convertida en el port de sortida de llana capa a Itàlia.
7.Es va nomenar rei Ferran I d’Antequera, de la dinastia dels Trastàmara, el qual va pacificar els territoris mediterranis que s’havien revoltat contra el poder de la Corona d’Aragó.
8.Va posar fi a deu anys de guerra (1462-1472) entre l’oligarquia catalana (nobles i burgesos rics)
9.Ferran II d’Aragó. Ferran el Catòlic ( resolució que va posar fi al conflicte dels abusos dels pagesos per part dels senyors feudals)
10.Al 1479 (després del casament de Ferran II i Isabel I de Castella)
Respostes
1.Oferia asil als perseguits, va aglutinar l’Occident cristià, garantien una certa pau en un període de conflictes permanents, van ser centres culturals…
2.Els monestirs benedictins (Sant Miquel de Cuixà, Sant Cugat del Vallès...)
3.Ordre religiós que tingué una especial importància a Catalunya.
4.Entre el Romànic i el Gòtic.
Respostes
1.Centre de Comerç a petita i gran escala de productes agrícoles, tèxtils i artesanals que va generar una gran prosperitat econòmica.
2.Les construccions gòtiques.
3.Va predominar l’art urbà, a part de les catedrals van construir llotges, drassanes, hospitals, palaus...
1.Els Carolingis.
2.La Marca Hispànica.
3.En comtats.
4.Pamplona i Aragó.
5.Al segle X.
6.La família dels Aritza.
7.Regne de Navarra
8.Sanç III el Major.
9.Es va repartir entre els seus fills
10.Ramir I.
11.Alfons I el Bataller
12.Guifré el Pelós
13.Borrell (988)
Respostes
1.Al 1134.
2.Amb les dinasties franceses.
3.Al 1513
4.Pamplona, Tudela i estella.
5.De Peronella (fill del rei d’Aragó) i Ramon Berenguer IV (comte de Barcelona)
6. …El Regne d’Aragó, el principat de Catalunya i a partir de 1245 del Regne de València.
7.En una de les potències d’occident
8.Gràcies a la seva expansió econòmica i territorial
9.La monarquia, Les corts i la diputació general o generalitat.
10.(monarca) (les Corts- tribunal) (Generalitat o Diputació del General)
Respostes
1.Durant el govern de Ramón Berenguer IV i Peronella.
2.Es va intensificar al s.XII. amb Jaume I Conqueridor.
3.El Comerç, ja que els mercaders importaven productes de luxe d’Orient a canvi de l’ exportació de primeres matèries.
4.Amb la presència dels almogàvers.
5.L’aprisió.
6.Consistia en el lliurament d’un document de propietat, per part del senyor feudal, al primer pagès que artigués aquella terra durant un període de temps.
7.Musulmans que residien en territori cristià.
Respostes
1.La Corona d’Aragó (Catalunya, València i Aragó), el regne de Mallorca (les Balears, el Roselló i la Cerdanya) i el regne de Castella.
2.Aragó: agricultura cerealística i desenvolupament de la ramaderia.
València: agricultura de regadiu i la producció d’artesania de luxe, de tradició àrab (mudèjars).
Catalunya i Mallorca: Exportació i importació (de productes.
3.Teixits, artesania (ferro i cuir), paper, corall i safrà.
4.Blat, seda, or, goma aràbiga i espècies.
5.Burgesos, mercaders i artesans.
6.Banquers, latifundistes, propietaris de bestiar i alguns nobles.
Respostes
1.Després d’una època de males collites i l’arribada de la pesta negra, la població es trobava molt afeblida i es van produir milers de morts, això generà una important crisi econòmica (es van abandonar masos... ) en conseqüència , la producció agrària va disminuir, els preus dels productes agrícoles van augmentar i es va encarir els preus des aliments.
2.Greus conflictes socials, tant al camp com a la ciutat.
3.Nom que rebien a Catalunya els pagesos que treballaven en terres alienes adscrites de manera forçosa i hereditària. Jurídicament eren homes lliures, tot i que estaven subjectes al seu senyor.
4.Pagesos que vivien a Mallorca, anomenats així perquè vivien fora de la ciutat i havien de pagar furs.
5.Enfrontament entre la noblesa i l’alta burgesia (Biga) contra els artesans i els petits mercaders (Busca), també va intervenir el rei, que va donar suport a la Busca per a imposar la seva autoritat enfront la noblesa i l’alta burgesia.
6.València, convertida en el port de sortida de llana capa a Itàlia.
7.Es va nomenar rei Ferran I d’Antequera, de la dinastia dels Trastàmara, el qual va pacificar els territoris mediterranis que s’havien revoltat contra el poder de la Corona d’Aragó.
8.Va posar fi a deu anys de guerra (1462-1472) entre l’oligarquia catalana (nobles i burgesos rics)
9.Ferran II d’Aragó. Ferran el Catòlic ( resolució que va posar fi al conflicte dels abusos dels pagesos per part dels senyors feudals)
10.Al 1479 (després del casament de Ferran II i Isabel I de Castella)
Respostes
1.Oferia asil als perseguits, va aglutinar l’Occident cristià, garantien una certa pau en un període de conflictes permanents, van ser centres culturals…
2.Els monestirs benedictins (Sant Miquel de Cuixà, Sant Cugat del Vallès...)
3.Ordre religiós que tingué una especial importància a Catalunya.
4.Entre el Romànic i el Gòtic.
Respostes
1.Centre de Comerç a petita i gran escala de productes agrícoles, tèxtils i artesanals que va generar una gran prosperitat econòmica.
2.Les construccions gòtiques.
3.Va predominar l’art urbà, a part de les catedrals van construir llotges, drassanes, hospitals, palaus...
TRIVIAL: NAVARRA I LA CORONA D'ARAGÓ (1-2)
La Marca Hispànica: Les arrels de Catalunya
1.Qui va fer retrocedir al segle VIII als musulmans del Nord-est peninsular?
2.Com s’anomenava el territori fronterer que ocupava una franja aproximada des de Pamplona fins Barcelona?
3.Com es va dividir la Marca Hispànica?
4.Quins comtats van ser els primers en independitzar-se?
5.Quan es van independitzar els comtats catalans?
6.Qui i quan van expulsar els Francs de Pamplona?
7.Com va passar a anomenar-se el regne de Pamplona?
8.Qui va ser el rei que va aconseguir la màxima expansió territorial del regne de Navarra?
9.Que va passar amb els dominis del regnat de Pamplona després de la mort de Sanç III?
10.Qui va ser el primer rei d’Aragó?
11.Qui va produir la màxima expansió del regne d’Aragó?
12.Qui va ser el primer comte que va convertir el seu càrrec en hereditari?
13.Qui i quan es va fer el pas definitiu per proclamar la independència?
El regne de Navarra i la Corona d’Aragó.
1.Quan es va independitzar Navarra d’Aragó?
2.Amb quines Dinasties va quedar lligada Navarra?
3.Quan va ser incorporada Navarra a Castella?
4.Cita el nom de dues de les ciutats més importants del regne de Navarra.
5.De qui era fill Alfons el Cast?
6.Acaba la frase. La Corona d’Aragó era un confederació formada per...
7.En que es va convertir la confederació Catalano-aragonesa durant els segles XII i XIII?
8.Gràcies a què es va convertir la confederació Catalano-aragonesa en una de les potències d’Occident.
9.Quines són les principals institucions polítiques de la Corona d’Aragó?
10.Completa la frase.
a.Tots els regnes que formaven la corona d’Aragó eren governats per un mateix.........
b.El rei d’ Aragó governava ajudat per............. , una assemblea política que actuava com a ............
c.La delegació permanent de les corts a Catalunya s’anomenà ......
1.Qui va fer retrocedir al segle VIII als musulmans del Nord-est peninsular?
2.Com s’anomenava el territori fronterer que ocupava una franja aproximada des de Pamplona fins Barcelona?
3.Com es va dividir la Marca Hispànica?
4.Quins comtats van ser els primers en independitzar-se?
5.Quan es van independitzar els comtats catalans?
6.Qui i quan van expulsar els Francs de Pamplona?
7.Com va passar a anomenar-se el regne de Pamplona?
8.Qui va ser el rei que va aconseguir la màxima expansió territorial del regne de Navarra?
9.Que va passar amb els dominis del regnat de Pamplona després de la mort de Sanç III?
10.Qui va ser el primer rei d’Aragó?
11.Qui va produir la màxima expansió del regne d’Aragó?
12.Qui va ser el primer comte que va convertir el seu càrrec en hereditari?
13.Qui i quan es va fer el pas definitiu per proclamar la independència?
El regne de Navarra i la Corona d’Aragó.
1.Quan es va independitzar Navarra d’Aragó?
2.Amb quines Dinasties va quedar lligada Navarra?
3.Quan va ser incorporada Navarra a Castella?
4.Cita el nom de dues de les ciutats més importants del regne de Navarra.
5.De qui era fill Alfons el Cast?
6.Acaba la frase. La Corona d’Aragó era un confederació formada per...
7.En que es va convertir la confederació Catalano-aragonesa durant els segles XII i XIII?
8.Gràcies a què es va convertir la confederació Catalano-aragonesa en una de les potències d’Occident.
9.Quines són les principals institucions polítiques de la Corona d’Aragó?
10.Completa la frase.
a.Tots els regnes que formaven la corona d’Aragó eren governats per un mateix.........
b.El rei d’ Aragó governava ajudat per............. , una assemblea política que actuava com a ............
c.La delegació permanent de les corts a Catalunya s’anomenà ......
dissabte, 24 de març del 2012
TRIVIAL
Us preguntareu, on són les preguntes dels punts 1 i 2?
Haureu de preparar-les vosaltres mateixos, a veure quantes encerteu!
Dilluns a primera hora les trobareu penjades al bloc per que pugueu així estudiar per l'examen de dimarts!
Bon cap de setmana!
Haureu de preparar-les vosaltres mateixos, a veure quantes encerteu!
Dilluns a primera hora les trobareu penjades al bloc per que pugueu així estudiar per l'examen de dimarts!
Bon cap de setmana!
Preguntes punt 3-4-5-6 i 7. TRIVIAL
L'expansió de la Corona d'Aragó.
1. Quan es va iniciar l'expansió de la Corona d'Aragó?
2. Amb qui es va intensificar l'expansió de la Corona D'Aragó?
3. Què va intensificar l'expansió de la Corona d'Aragó?
4. Amb quina presència contava la corona d'Aragó per a la conquesta de nous territoris?
5. Quin va ser el procediment de repoblació més habitual de la Corona d'Aragó?
6. En què consistia l'aprisió?
7. Qui eren els mudèjars?
Economia i societat
1. Quins eren els tres regnes regits per la dinastia catalanoaragonesa?
2. Per què van destacar econòmicament Aragó, València, Catalunya i Mallorca durant el s.VIII i principis del XIV?
3. Què exportaven les grans cuitats costaneres?
4. Què importa a les grans ciutats costaneres?
5. Què eren la major part dels habitants de les ciutats de la corona?
6. Qui més vivia a les ciutats?
7. Qui formava la població més desfavorida?
La crisi dels segles XIV i XV a la Corona d’Aragó.
1.Podries resumir la crisi demogràfica i econòmica en dues frases?
2.Què va generar la crisi econòmica?
3.Qui eren els pagesos de remença?
4.Qui eren els forans?
5.Podries explicar l'enfrontament entre la biga i la busca?
6.Quina va ser la ciutat que va tenir un auge econòmic durant la crisi dels segles XIV i XV?
7.En que consisteix el Compromís de Casp?
8.Què va generar la Capitulació de Pedralbes?
9.Qui va redactar la Sentència Arbitral de Guadalupe?
10.Quin any es va fixar la unió de la corona de Castella i Aragó?
La cultura Monacal.
1.Quina era la funció de l’església?
2.Quins monestirs cal destacar?
3.Qui eren els Císters?
4.Entre quins estils artística poden situar l'estil cistercenc?
Les ciutats de la Corona d’Aragó.
1.Explica breument la funció de les ciutats a la Corona d'Aragó.
2.Quin tipus d'art va predominar durant la corona?
3.Quin tipus d'edificacions construïen durant el regnat de la corona catalanoaragonesa?
1. Quan es va iniciar l'expansió de la Corona d'Aragó?
2. Amb qui es va intensificar l'expansió de la Corona D'Aragó?
3. Què va intensificar l'expansió de la Corona d'Aragó?
4. Amb quina presència contava la corona d'Aragó per a la conquesta de nous territoris?
5. Quin va ser el procediment de repoblació més habitual de la Corona d'Aragó?
6. En què consistia l'aprisió?
7. Qui eren els mudèjars?
Economia i societat
1. Quins eren els tres regnes regits per la dinastia catalanoaragonesa?
2. Per què van destacar econòmicament Aragó, València, Catalunya i Mallorca durant el s.VIII i principis del XIV?
3. Què exportaven les grans cuitats costaneres?
4. Què importa a les grans ciutats costaneres?
5. Què eren la major part dels habitants de les ciutats de la corona?
6. Qui més vivia a les ciutats?
7. Qui formava la població més desfavorida?
La crisi dels segles XIV i XV a la Corona d’Aragó.
1.Podries resumir la crisi demogràfica i econòmica en dues frases?
2.Què va generar la crisi econòmica?
3.Qui eren els pagesos de remença?
4.Qui eren els forans?
5.Podries explicar l'enfrontament entre la biga i la busca?
6.Quina va ser la ciutat que va tenir un auge econòmic durant la crisi dels segles XIV i XV?
7.En que consisteix el Compromís de Casp?
8.Què va generar la Capitulació de Pedralbes?
9.Qui va redactar la Sentència Arbitral de Guadalupe?
10.Quin any es va fixar la unió de la corona de Castella i Aragó?
La cultura Monacal.
1.Quina era la funció de l’església?
2.Quins monestirs cal destacar?
3.Qui eren els Císters?
4.Entre quins estils artística poden situar l'estil cistercenc?
Les ciutats de la Corona d’Aragó.
1.Explica breument la funció de les ciutats a la Corona d'Aragó.
2.Quin tipus d'art va predominar durant la corona?
3.Quin tipus d'edificacions construïen durant el regnat de la corona catalanoaragonesa?
dimarts, 20 de març del 2012
dimarts, 13 de març del 2012
dilluns, 12 de març del 2012
Toledo, encontre de cultures. Ficció o realitat.
Nois aquí us adjunto tots aquells aspectes que haurieu d'haver comentat a l'exercici.
Contrast de cultures i religions.
Escola de traductors (creada pel monarca Alfons X).
Grups de la societat medieval, calls o jueries, artesania, activitats...
L'art a Toledo, l'art mudèjar.
dimarts, 6 de març del 2012
dijous, 1 de març del 2012
dimarts, 28 de febrer del 2012
El regne de Castella: govern, economia i societat
Les institucions de govern de la Corona de Castella. A diferència de la corona catalano-aragonesa, el regne de Castella constituïa un únic Estat, amb unes Corts úniques i una mateixa llei per a tot el territori.
La monarquia.
El rei castellà concentrava més poders en la seva persona que no pas ho feien la resta de reis peninsulars. Així, a Castella la Corona tenia uns poders més amplis (facultat de declarar la guerra, d’elaborar les lleis, de jutjar…) que altres regnes hispànics. Però, a partir del segle XIII els nobles castellans, que s’havien convertit en una classe social rica i poderosa, s’enfrontarien a l’autoritat del monarca. Al seu voltant els reis van organitzar una cort de consellers que va acabar convertint-se en el Consell Reial. També existia una cúria (tribunal de justícia), una cancelleria (administració) i una tresoreria (finances).
Les Corts.
Les Corts de Lleó es van crear l’any 1188 i van ser les primeres que es van reunir a la Península. Des del segle XIV la unió de les Corts de Castella i les de Lleó va donar lloc a les Corts de Castella i Lleó. Aquesta institució es va convertir en un òrgan de poder amb funcions consultives que no va tenir mai capacitat per fer lleis ja que no podien legislar en ser aquesta una prerrogativa del monarca. La facultat més important d’aquesta institució era la capacitat d’aprovar o negar els nous impostos sol·licitats pel monarca. Amb el temps els representants de la noblesa i del clero van deixar d’assistir a les sessions de les Corts, perquè estaven exempts de pagar els impostos que s’hi aprovaven.
Els municipis. (Els consells)
Els municipis tenien una certa autonomia i jurisdicció pròpia. A Castella els consells oberts a tota la població van ser substituïts per una representació d’aquests consells: els anomenats capítols, que van acabar sent dominats per la noblesa ramadera. Més endavant va sorgir la figura del corregidor, que era el representant del poder reial a les ciutats. Tenia el poder de presidir els capítols i d’assegurar que no es prenguessin decisions contràries als interessos de la monarquia.
El predomini de la ramaderia i les rutes de la llana.
L’economia es basava en l’agricultura i la ramaderia. La majoria de les terres castellanes es dedicaven al conreu de cereals o de productes per a l’exportació (vi i oli). Però la base de l’economia era la ramaderia ovina, sobretot de raça merina, que produïa llana abundant de gran qualitat i es destinava a l’exportació o a la indústria tèxtil.
Aquesta ramaderia pertanyia majoritàriament a la noblesa castellana, que, a fi de defensar els seus interessos, va fundar per concessió del rei Alfons X l’Honrado Concejo de la Mesta (1237) i li va atorgar privilegis, com ara la llibertat perquè el bestiar pasturés en les terres dels pagesos. Els ramats eren transhumants i circulaven per una xarxa de camins, les carrerades, que recorrien la Península de nord a sud.
Només una petita part de la llana que es produïa a Castella es quedava al regne per als teixidors de les ciutats. Una part important s’exportava a les ciutats tèxtils dels Països Baixos, sobretot Bruges, on la filaven, la teixien i en feien confecció. El comerç de la llana es concentrava a Burgos, i des d’allà anava als ports del mar Cantàbric per fer-la arribar a Flandes per via marítima.
Tot això va reactivar la vida comercial de la Meseta Nord, on es crearen fires i mercats importants, com la de Medina del Campo. Els mariners bascos i càntabres eren els encarregats de transportar la llana, que sortia dels ports càntabres (Laredo, Castro Urdiales) i bascos (Bermeo, Getaria, Bilbao). Al segle XIII aquests mariners bascos i càntabres van fundar l’Hermandad de la Marina de Castilla per defensar-se de la competència dels mariners anglesos i francesos.
La venda de la llana i dels draps que se n’elaboraven, va fer que l’artesania i el comerç es desenvolupessin molt i aquest auge econòmic va provocar el desenvolupament de les fires comercials, entre les quals va destacar la de Medina del Campo.
El poder de la noblesa.
La monarquia.
El rei castellà concentrava més poders en la seva persona que no pas ho feien la resta de reis peninsulars. Així, a Castella la Corona tenia uns poders més amplis (facultat de declarar la guerra, d’elaborar les lleis, de jutjar…) que altres regnes hispànics. Però, a partir del segle XIII els nobles castellans, que s’havien convertit en una classe social rica i poderosa, s’enfrontarien a l’autoritat del monarca. Al seu voltant els reis van organitzar una cort de consellers que va acabar convertint-se en el Consell Reial. També existia una cúria (tribunal de justícia), una cancelleria (administració) i una tresoreria (finances).
Les Corts.
Les Corts de Lleó es van crear l’any 1188 i van ser les primeres que es van reunir a la Península. Des del segle XIV la unió de les Corts de Castella i les de Lleó va donar lloc a les Corts de Castella i Lleó. Aquesta institució es va convertir en un òrgan de poder amb funcions consultives que no va tenir mai capacitat per fer lleis ja que no podien legislar en ser aquesta una prerrogativa del monarca. La facultat més important d’aquesta institució era la capacitat d’aprovar o negar els nous impostos sol·licitats pel monarca. Amb el temps els representants de la noblesa i del clero van deixar d’assistir a les sessions de les Corts, perquè estaven exempts de pagar els impostos que s’hi aprovaven.
Els municipis. (Els consells)
Els municipis tenien una certa autonomia i jurisdicció pròpia. A Castella els consells oberts a tota la població van ser substituïts per una representació d’aquests consells: els anomenats capítols, que van acabar sent dominats per la noblesa ramadera. Més endavant va sorgir la figura del corregidor, que era el representant del poder reial a les ciutats. Tenia el poder de presidir els capítols i d’assegurar que no es prenguessin decisions contràries als interessos de la monarquia.
El predomini de la ramaderia i les rutes de la llana.
L’economia es basava en l’agricultura i la ramaderia. La majoria de les terres castellanes es dedicaven al conreu de cereals o de productes per a l’exportació (vi i oli). Però la base de l’economia era la ramaderia ovina, sobretot de raça merina, que produïa llana abundant de gran qualitat i es destinava a l’exportació o a la indústria tèxtil.
Aquesta ramaderia pertanyia majoritàriament a la noblesa castellana, que, a fi de defensar els seus interessos, va fundar per concessió del rei Alfons X l’Honrado Concejo de la Mesta (1237) i li va atorgar privilegis, com ara la llibertat perquè el bestiar pasturés en les terres dels pagesos. Els ramats eren transhumants i circulaven per una xarxa de camins, les carrerades, que recorrien la Península de nord a sud.
Només una petita part de la llana que es produïa a Castella es quedava al regne per als teixidors de les ciutats. Una part important s’exportava a les ciutats tèxtils dels Països Baixos, sobretot Bruges, on la filaven, la teixien i en feien confecció. El comerç de la llana es concentrava a Burgos, i des d’allà anava als ports del mar Cantàbric per fer-la arribar a Flandes per via marítima.
Tot això va reactivar la vida comercial de la Meseta Nord, on es crearen fires i mercats importants, com la de Medina del Campo. Els mariners bascos i càntabres eren els encarregats de transportar la llana, que sortia dels ports càntabres (Laredo, Castro Urdiales) i bascos (Bermeo, Getaria, Bilbao). Al segle XIII aquests mariners bascos i càntabres van fundar l’Hermandad de la Marina de Castilla per defensar-se de la competència dels mariners anglesos i francesos.
La venda de la llana i dels draps que se n’elaboraven, va fer que l’artesania i el comerç es desenvolupessin molt i aquest auge econòmic va provocar el desenvolupament de les fires comercials, entre les quals va destacar la de Medina del Campo.
El poder de la noblesa.
El progrés de la Reconquesta va comportar que els reis concedissin enormes extensions de terra als nobles, amb les quals crearen grans senyories.
A més, els beneficis de l’exportació de la llana es van concentrar en mans de la noblesa i de l’alt clero, que es van consolidar com els grups socials més rics i poderosos de Castella i moltes vegades van aconseguir d’imposar-se al poder del rei.
Tot i que alguns monarques intentaren dictar mesures per afavorir les manufactures tèxtils de la llana, aquestes indústries no van aconseguir mai prosperar davant dels interessos dels nobles, que preferien els beneficis ràpids de l’exportació. Així doncs, a Castella no es va desenvolupar una burgesia que es podia haver enriquit amb la manufactura i amb el comerç i que hauria tingut la influència necessària per fer de contrapès al poder de la noblesa.
A més, els beneficis de l’exportació de la llana es van concentrar en mans de la noblesa i de l’alt clero, que es van consolidar com els grups socials més rics i poderosos de Castella i moltes vegades van aconseguir d’imposar-se al poder del rei.
Tot i que alguns monarques intentaren dictar mesures per afavorir les manufactures tèxtils de la llana, aquestes indústries no van aconseguir mai prosperar davant dels interessos dels nobles, que preferien els beneficis ràpids de l’exportació. Així doncs, a Castella no es va desenvolupar una burgesia que es podia haver enriquit amb la manufactura i amb el comerç i que hauria tingut la influència necessària per fer de contrapès al poder de la noblesa.
Extret de socials en xarxa.
La gran expansió castellana del segle XIII
La unió de Castella i Lleó.
Al llarg del segle XII els regnes de Castella i Lleó es van unir i es van separar diverses vegades per motius hereditaris o matrimonials. Ferran I va unir el seu regne al de Lleó (1037) i així va aconseguir la primera unificació d’ambdós regnes. Però després de la seva mort el regne es va tornar a dividir per qüestions d’herència.
Ferran III de Castella
La reunificació definitiva no es va produir fins el 1230, en què Ferran III va heretar el regne de Castella de la seva mare i el de Lleó del seu pare. De la unió d’aquests dos regnes en va néixer la Corona de Castella.
Els almohades i las Navas de Tolosa.
Durant la segona meitat del segle XII els regnes cristians s’enfrontaren a la invasió almohade, un nou imperi islàmic que va ocupar la Península a causa de la pèrdua de l’embranzida militar dels almoràvits.
Durant molts anys el regne de Castella i Lleó va lluitar contra els almohades per les terres situades entre el Tajo i Sierra Morena. Aquests van ser derrotats finalment a la batalla de Las Navas de Tolosa (1212), on lluitaren junts els reis de Castella, Navarra i Aragó. La derrota musulmana a la batalla de Las Navas de Tolosa va obrir el territori d’Al-Àndalus als exèrcits cristians
L’avanç cap al sud.
Al llarg del segle XII els regnes de Castella i Lleó es van unir i es van separar diverses vegades per motius hereditaris o matrimonials. Ferran I va unir el seu regne al de Lleó (1037) i així va aconseguir la primera unificació d’ambdós regnes. Però després de la seva mort el regne es va tornar a dividir per qüestions d’herència.
Ferran III de Castella
La reunificació definitiva no es va produir fins el 1230, en què Ferran III va heretar el regne de Castella de la seva mare i el de Lleó del seu pare. De la unió d’aquests dos regnes en va néixer la Corona de Castella.
Els almohades i las Navas de Tolosa.
Durant la segona meitat del segle XII els regnes cristians s’enfrontaren a la invasió almohade, un nou imperi islàmic que va ocupar la Península a causa de la pèrdua de l’embranzida militar dels almoràvits.
Durant molts anys el regne de Castella i Lleó va lluitar contra els almohades per les terres situades entre el Tajo i Sierra Morena. Aquests van ser derrotats finalment a la batalla de Las Navas de Tolosa (1212), on lluitaren junts els reis de Castella, Navarra i Aragó. La derrota musulmana a la batalla de Las Navas de Tolosa va obrir el territori d’Al-Àndalus als exèrcits cristians
L’avanç cap al sud.
Després de la derrota almohade els reis cristians emprengueren l’avanç cap al sud. El regne de Lleó ocupà les terres extremenyes actuals (1230) i, després de la unió amb Castella, la força d’ambdós regnes va permetre a Ferran III donar un impuls decisiu a la Reconquesta.
Aquest monarca va començar la conquesta de la vall del Guadalquivir i va conquerir Còrdova (1236) i Sevilla (1248). El seu fill, Alfons X, va arribar a Cadis i Múrcia. Mentrestant el regne de Portugal va completar la conquesta del seu territori actual amb l’ocupació de l’Algarve i Faro el 1249. Al final del segle XIII només quedava a la Península un regne musulmà: el regne nassarita de Granada.
Repoblació de la vall del Guadalquivir i coexistència de les tres cultures. A diferència de les terres conquerides a les primeres etapes de la Reconquesta, als segles XII i XIII, amb la conquesta de la vall del Guadalquivir, es van ocupar territoris molt poblats i amb una activitat econòmica important.
L’escassetat de pobladors va convertir en grans senyories bona part de tot aquest territori. Aquestes terres eren treballades majoritàriament per serfs. D’aquesta manera, una bona part del territori va ser repartit en forma de grans latifundis als nobles, als clergues i als ordes militars que havien participat en les campanyes. Les terres abandonades van ser repoblades per lleonesos, castellans i bascos.
Com a resultat de la conquesta, els regnes cristians no tenien una població homogènia. Hi coexistien tres grups: els musulmans, els cristians i els jueus. El més habitual era que aquests grups no s’integressin: vivien en barris separats, no es casaven entre ells i mantenien els costums propis.
Els cristians eren el grup dominant. Els mudèjars eren musulmans que romanien en territori cristià. Els reis cristians es comprometien a respectar-ne els costums. Però la situació va empitjorar a partir del segle XIII i a les terres ocupades al sud del Tajo molts musulmans en van fugir o van ser expulsats cap a Granada i el nord d’Àfrica.
Extret de socials en xarxa.
Aquest monarca va començar la conquesta de la vall del Guadalquivir i va conquerir Còrdova (1236) i Sevilla (1248). El seu fill, Alfons X, va arribar a Cadis i Múrcia. Mentrestant el regne de Portugal va completar la conquesta del seu territori actual amb l’ocupació de l’Algarve i Faro el 1249. Al final del segle XIII només quedava a la Península un regne musulmà: el regne nassarita de Granada.
Repoblació de la vall del Guadalquivir i coexistència de les tres cultures. A diferència de les terres conquerides a les primeres etapes de la Reconquesta, als segles XII i XIII, amb la conquesta de la vall del Guadalquivir, es van ocupar territoris molt poblats i amb una activitat econòmica important.
L’escassetat de pobladors va convertir en grans senyories bona part de tot aquest territori. Aquestes terres eren treballades majoritàriament per serfs. D’aquesta manera, una bona part del territori va ser repartit en forma de grans latifundis als nobles, als clergues i als ordes militars que havien participat en les campanyes. Les terres abandonades van ser repoblades per lleonesos, castellans i bascos.
Com a resultat de la conquesta, els regnes cristians no tenien una població homogènia. Hi coexistien tres grups: els musulmans, els cristians i els jueus. El més habitual era que aquests grups no s’integressin: vivien en barris separats, no es casaven entre ells i mantenien els costums propis.
Els cristians eren el grup dominant. Els mudèjars eren musulmans que romanien en territori cristià. Els reis cristians es comprometien a respectar-ne els costums. Però la situació va empitjorar a partir del segle XIII i a les terres ocupades al sud del Tajo molts musulmans en van fugir o van ser expulsats cap a Granada i el nord d’Àfrica.
Extret de socials en xarxa.
dilluns, 27 de febrer del 2012
Preguntes. Tema 10
Copia aquestes preguntes i respon.
1. Quan poden situar la conquesta musulmana de la península ibérica?
2. On es van refugiar els pobladors hispanovisigotsals que no van ocupar?
3. Quin va ser el primer enfrontament entre cristians i musulmans? A quin any? Qui liderava els nobles cristians?
4. Quin era l'objectiu dels cristians?
5. Quina reis van impulsar la repoblació de la Vall del Duero per tal d'evitar les ràtzies?
6. Explica. Presura o aprisió.
7. Qui era el monarca Asturià del Aregne Asturlleonès o de Lleó?
8. Quina són els dos estils preromànics desenvolupats a la península ibérica?
9. Explica les característiques principals de l'art vist al Prezi.
1. Quan poden situar la conquesta musulmana de la península ibérica?
2. On es van refugiar els pobladors hispanovisigotsals que no van ocupar?
3. Quin va ser el primer enfrontament entre cristians i musulmans? A quin any? Qui liderava els nobles cristians?
4. Quin era l'objectiu dels cristians?
5. Quina reis van impulsar la repoblació de la Vall del Duero per tal d'evitar les ràtzies?
6. Explica. Presura o aprisió.
7. Qui era el monarca Asturià del Aregne Asturlleonès o de Lleó?
8. Quina són els dos estils preromànics desenvolupats a la península ibérica?
9. Explica les característiques principals de l'art vist al Prezi.
Islam.
1.Defineix l’art andalusí :
2.Completa el següent text:
L’organització política i administrativa d’Al Andalus es caracteritzava per : la divisió del territorio en ____________ , governades per un __________.
Per a controlar el territori era necessària una ____________ amb molts diners. Els diners es recaptaven mitjançant un ________ i amb el cobrament de __________ als nuclis cristians.
Amb els diners recaptats, els califes podien pagar un ___________ de mercenaris i un cos de _____________ que organitzés el cobrament d’impostos i l’administració de justicia.
3. A què s’anomena Àndalus? Per on s’inicia la conquesta musulmana i fins on va arribar? Qui va dirigir les tropes musulmanes? En quina batalla i quan va ser derrotat el rei visigot Roderic?
4.Completa.
La societat andalusina va ser _______________. La majoria de la població andalusina era de religió ______________ i estava formada per:
• ________________ : Van constituir la nova aristocràcia terratinent, el grup social més poderós.
• ________________ : Van ocupar les pitjors terres, les menys fèrtils i van passar a formar el gruix de l’exèrcit andalusí.
• ________________ : Era la població hispanovisigoda convertida a l’ Islam.
També existia població no musulmana, que vivia segons els seus costums i s’agrupaven en ________, segons la seva religió:
• ________________ : Vivien en calls. Eren poc nombrosos però amb una gran influència social, a causa del seu poder econòmic. Es dedicaven bàsicament al comerç.
• ________________ : Població cristiana, és a dir, no convertida a l’Islam. Generalment eren pagesos i artesans.
5.Explica:
•Soc:
•Medina:
•Aljama:
•Ravals:
2.Completa el següent text:
L’organització política i administrativa d’Al Andalus es caracteritzava per : la divisió del territorio en ____________ , governades per un __________.
Per a controlar el territori era necessària una ____________ amb molts diners. Els diners es recaptaven mitjançant un ________ i amb el cobrament de __________ als nuclis cristians.
Amb els diners recaptats, els califes podien pagar un ___________ de mercenaris i un cos de _____________ que organitzés el cobrament d’impostos i l’administració de justicia.
3. A què s’anomena Àndalus? Per on s’inicia la conquesta musulmana i fins on va arribar? Qui va dirigir les tropes musulmanes? En quina batalla i quan va ser derrotat el rei visigot Roderic?
4.Completa.
La societat andalusina va ser _______________. La majoria de la població andalusina era de religió ______________ i estava formada per:
• ________________ : Van constituir la nova aristocràcia terratinent, el grup social més poderós.
• ________________ : Van ocupar les pitjors terres, les menys fèrtils i van passar a formar el gruix de l’exèrcit andalusí.
• ________________ : Era la població hispanovisigoda convertida a l’ Islam.
També existia població no musulmana, que vivia segons els seus costums i s’agrupaven en ________, segons la seva religió:
• ________________ : Vivien en calls. Eren poc nombrosos però amb una gran influència social, a causa del seu poder econòmic. Es dedicaven bàsicament al comerç.
• ________________ : Població cristiana, és a dir, no convertida a l’Islam. Generalment eren pagesos i artesans.
5.Explica:
•Soc:
•Medina:
•Aljama:
•Ravals:
dissabte, 25 de febrer del 2012
Exm. Islam
Dilluns penjaré l'exàmen, problemes tecnics.
Estudieu sobretot les dues pàgines que vam fer a classe, també l'art asturià i mossàrab.
Qui tingui temps i no tingui prezi, que aprofiti el CAP de setmana per Obrir-se un.
Bon CAP de setmana xerraires!!
Estudieu sobretot les dues pàgines que vam fer a classe, també l'art asturià i mossàrab.
Qui tingui temps i no tingui prezi, que aprofiti el CAP de setmana per Obrir-se un.
Bon CAP de setmana xerraires!!
divendres, 24 de febrer del 2012
dimarts, 21 de febrer del 2012
dimarts, 7 de febrer del 2012
dilluns, 6 de febrer del 2012
L'art de l'Àndalus
En l'art andalusí es van fondre elements de tredició romna i visigòtica amb uns altres procedents de la tredició oriental islàmica. L'Alcorà, llibre sagrat de l'islam, prohibia la representació de la figura humana, i per això la pintura i l'escultura no van tenir un gran desenvolupament.
L'arquitectura Omeia o d'època califal és la recull més elements de la tradició visigòtica, com els arcs de ferradura o els capitells. Els edificis més representatius són la mesquita de Còrdova i la ciutat-palau de Madinat al-Zahra.
La casa militar
L'arquitectura va destacar tant pels edificis religiosos (mesquites) com civils (palaus, alcàsers o fortificacions i també habitatges urbans).
L'arquitectura Omeia o d'època califal és la recull més elements de la tradició visigòtica, com els arcs de ferradura o els capitells. Els edificis més representatius són la mesquita de Còrdova i la ciutat-palau de Madinat al-Zahra.
La casa militar
La casa del Yafar
En els regnes de taifes, l'art es caracteritza per la pobresa de la riquesa decorativa. Generalment, s'utilitza el guix esculpit i pintat. Són abundants els arcs que només tenen una funció decorativa. Les construccions més significatives són l'Alcàsser de Màlaga o el palau de l'Aljaferia a Saragossa.
Les invasions dels berbers van provocar una simplificació en la decoració dels edificis i un augment de les construccions defensives, com l'Alcàsser almoràvit de Sevilla o el minaret de la mesquita d'aquesta mateixa ciutat (coneguda com a Giralda), d'època almohade.
divendres, 3 de febrer del 2012
dijous, 26 de gener del 2012
Al-Àndalus: economia, societat i cultura
Economia.
La major part de la població d’Al-Àndalus es dedicava a l’agricultura. Els cereals, la vinya i l’olivera van continuar sent els conreus més importants, però els musulmans van introduir innovacions que han perdurat fins als nostres dies.
Els àrabs van desenvolupar especialment les tècniques de regadiu. Una xarxa de sínies i sèquies assegurava el reg d’uns camps que abans eren erms, de manera que va augmentar la producció.
Tanmateix, van introduir nous conreus, com el cotó i l’anyil (una herba tintòria), que s’usaven en la indústria tèxtil, i l’arròs, la canya de sucre, les albergínies, les carxofes, etc., que es destinaven a l’alimentació.
En les ciutats es va desenvolupar una producció artesana de gran qualitat. La ceràmica, el cuir repujat, l’orfebreria, la fabricació d’armes, la producció de colorants i el treball de la seda eren les manufactures més destacades.
Al-Àndalus també va ser el centre d’un comerç molt actiu. Els productes artesans andalusins es venien en altres regions del món. A canvi, els comerciants portaven esclaus i or. Per fer els intercanvis comercials s’usaven principalment dues monedes: el dinar d’or i el dirhem de plata.
Societat.
Després de la conquesta, els musulmans van ser tolerants amb els cristians i els jueus, de manera que aquests es van quedar a Al-Àndalus.
Al principi, només alguns grups de cristians van emigrar a les terres del nord. Per això, la societat andalusina estava formada per gent de diferents costums i religions.
El grup més poderós estava format pels conqueridors i els seus descendents, àrabs i berbers. Però dins d’aquest grup hi havia grans diferències. D’aquesta manera, els àrabs es van reservar les millors terres i els càrrecs de govern.
En canvi, els berbers tot i que eren més nombrosos, van obtenir menys beneficis, i per això es van revoltar algunes vegades contra el poder àrab.
La resta de la població andalusí s’organitzava segons criteris religiosos.
Els muladins eren els cristians que van adoptar la religió, la llengua i els costums de l’Islam. Alguns ho van fer no per convicció, sinó perquè d’aquesta manera no havien de pagar impostos.
Els mossàrabs eren els cristians que van continuar practicant la seva religió. Com que no eren musulmans, ells sí que pagaven impostos. A partir del segle IX, molts d’ells van emigrar cap als regnes cristians del nord peninsular, fugint de les persecucions.
Finalment, els jueus eren una minoria molt activa en el terreny econòmic. Van establir comunitats importants a ciutats com Toledo, Granada, Còrdova, Sevilla o Saragossa. Normalment, residien en barris separats de la resta de la població.
Tot i que la majoria de la població vivia al camp, a Al-Àndalus les ciutats tenien una gran importància, ja que eren el centre de la vida econòmica, religiosa i cultural.
D’aquesta manera, la ciutat de Còrdova, per exemple, tenia uns 100.000 habitants. Era una ciutat molt gran en comparació amb les que hi havia a la resta de l’Europa occidental.
Les ciutats islàmiques estaven emmurallades i tenien diverses portes que es tancaven a la nit. La part principal de la ciutat era la medina o ciutat vella, en la qual hi havia els edificis més destacats. El més important era l’aljama o mesquita principal, al voltant de la qual girava la vida religiosa de la ciutat. També hi havia altres mesquites més petites distribuïdes per altres zones de la ciutat.
Els carrers eren estrets i irregulars, i formaven autèntics laberints. Al voltant de la medina es disposaven els ravals, els barris més populars, on s’instal·laven els tallers dels artesans. El centre de la vida política era l’alcàsser, un recinte fortificat situat a la part alta de la ciutat, on vivien les autoritats i els funcionaris. La vida social i econòmica es desenvolupava al voltant del soc o mercat. Els comerciants guardaven les mercaderies en grans magatzems, coneguts com alfòndecs, des d’on es distribuïen als comerços locals.
Cultura.
A Al-Àndalus va florir una cultura esplèndida. L’apogeu va començar a partir del segle X, gràcies a l’obra del califa Hakam II, que va reunir una biblioteca que va arribar a tenir 400.000 volums. D’entre els intel·lectuals andalusins van destacar especialment les figures del musulmà Averrois i el jueu Maimònides.
El llegat andalusí és profund en la nostra vida quotidiana. Per exemple, els habitatges i la gastronomia del sud i l’est de l’Estat espanyol no s’expliquen sense aquest influx andalusí. I l’empremta també és important les llengües peninsulars: per exemple, s’estima que unes 10.000 paraules catalanes tenen un origen àrab.
L’art també va florir de manera excepcional a les terres d’Al-Àndalus, especialment en el camp de l’arquitectura. La pintura i l’escultura es van usar essencialment per decorar els fabulosos edificis que construïen, ja que els permetia recobrir les parets, els sostres i les columnes, o compondre fonts i altres elements per decorar els jardins i els patis.
La major part de la població d’Al-Àndalus es dedicava a l’agricultura. Els cereals, la vinya i l’olivera van continuar sent els conreus més importants, però els musulmans van introduir innovacions que han perdurat fins als nostres dies.
Els àrabs van desenvolupar especialment les tècniques de regadiu. Una xarxa de sínies i sèquies assegurava el reg d’uns camps que abans eren erms, de manera que va augmentar la producció.
Tanmateix, van introduir nous conreus, com el cotó i l’anyil (una herba tintòria), que s’usaven en la indústria tèxtil, i l’arròs, la canya de sucre, les albergínies, les carxofes, etc., que es destinaven a l’alimentació.
En les ciutats es va desenvolupar una producció artesana de gran qualitat. La ceràmica, el cuir repujat, l’orfebreria, la fabricació d’armes, la producció de colorants i el treball de la seda eren les manufactures més destacades.
Al-Àndalus també va ser el centre d’un comerç molt actiu. Els productes artesans andalusins es venien en altres regions del món. A canvi, els comerciants portaven esclaus i or. Per fer els intercanvis comercials s’usaven principalment dues monedes: el dinar d’or i el dirhem de plata.
Societat.
Després de la conquesta, els musulmans van ser tolerants amb els cristians i els jueus, de manera que aquests es van quedar a Al-Àndalus.
Al principi, només alguns grups de cristians van emigrar a les terres del nord. Per això, la societat andalusina estava formada per gent de diferents costums i religions.
El grup més poderós estava format pels conqueridors i els seus descendents, àrabs i berbers. Però dins d’aquest grup hi havia grans diferències. D’aquesta manera, els àrabs es van reservar les millors terres i els càrrecs de govern.
En canvi, els berbers tot i que eren més nombrosos, van obtenir menys beneficis, i per això es van revoltar algunes vegades contra el poder àrab.
La resta de la població andalusí s’organitzava segons criteris religiosos.
Els muladins eren els cristians que van adoptar la religió, la llengua i els costums de l’Islam. Alguns ho van fer no per convicció, sinó perquè d’aquesta manera no havien de pagar impostos.
Els mossàrabs eren els cristians que van continuar practicant la seva religió. Com que no eren musulmans, ells sí que pagaven impostos. A partir del segle IX, molts d’ells van emigrar cap als regnes cristians del nord peninsular, fugint de les persecucions.
Finalment, els jueus eren una minoria molt activa en el terreny econòmic. Van establir comunitats importants a ciutats com Toledo, Granada, Còrdova, Sevilla o Saragossa. Normalment, residien en barris separats de la resta de la població.
Tot i que la majoria de la població vivia al camp, a Al-Àndalus les ciutats tenien una gran importància, ja que eren el centre de la vida econòmica, religiosa i cultural.
D’aquesta manera, la ciutat de Còrdova, per exemple, tenia uns 100.000 habitants. Era una ciutat molt gran en comparació amb les que hi havia a la resta de l’Europa occidental.
Les ciutats islàmiques estaven emmurallades i tenien diverses portes que es tancaven a la nit. La part principal de la ciutat era la medina o ciutat vella, en la qual hi havia els edificis més destacats. El més important era l’aljama o mesquita principal, al voltant de la qual girava la vida religiosa de la ciutat. També hi havia altres mesquites més petites distribuïdes per altres zones de la ciutat.
Els carrers eren estrets i irregulars, i formaven autèntics laberints. Al voltant de la medina es disposaven els ravals, els barris més populars, on s’instal·laven els tallers dels artesans. El centre de la vida política era l’alcàsser, un recinte fortificat situat a la part alta de la ciutat, on vivien les autoritats i els funcionaris. La vida social i econòmica es desenvolupava al voltant del soc o mercat. Els comerciants guardaven les mercaderies en grans magatzems, coneguts com alfòndecs, des d’on es distribuïen als comerços locals.
Cultura.
A Al-Àndalus va florir una cultura esplèndida. L’apogeu va començar a partir del segle X, gràcies a l’obra del califa Hakam II, que va reunir una biblioteca que va arribar a tenir 400.000 volums. D’entre els intel·lectuals andalusins van destacar especialment les figures del musulmà Averrois i el jueu Maimònides.
El llegat andalusí és profund en la nostra vida quotidiana. Per exemple, els habitatges i la gastronomia del sud i l’est de l’Estat espanyol no s’expliquen sense aquest influx andalusí. I l’empremta també és important les llengües peninsulars: per exemple, s’estima que unes 10.000 paraules catalanes tenen un origen àrab.
L’art també va florir de manera excepcional a les terres d’Al-Àndalus, especialment en el camp de l’arquitectura. La pintura i l’escultura es van usar essencialment per decorar els fabulosos edificis que construïen, ja que els permetia recobrir les parets, els sostres i les columnes, o compondre fonts i altres elements per decorar els jardins i els patis.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)