Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 29 de novembre del 2011

divendres, 18 de novembre del 2011

La Pesta Negra al 2011?. Origen i conseqüències

La pesta negra?? Què és això? llegiu la noticia linkada a sota, sabeu de que parla? entenem alguna cosa?
Ara és el moment de saber una mica més, si voleu saber quin va ser el seu origen i les seves consequències continua llegint...



http://www.elpais.com/articulo/sociedad/genoma/completo/peste/negra/medieval/da/pistas/patogeno/elpepusoc/20111012elpepusoc_14/Tes

A mitjans del segle XIV va assolar a Europa una terrible epidèmia, que es coneix en la literatura històrica com la "pesta negra".

Tradicionalment s'ha posat molta èmfasi en la importància d'aquesta epidèmia, considerada en nombroses ocasions no només com la causa principal de la fractura demogràfica que va sofrir l'Europa cristiana en els anys següents, sinó fins i tot com el factor decisiu en el desencadenament de la pròpia crisi.
La historiografia de les últimes dècades, en canvi, sense menysvalorar el significat de la pesta negra, entén que el seu impacte es va produir sobre una societat que ja es trobava en una evident fase regressiva. De tota manera la difusió de la mortal epidèmia va servir per donar un tint homogeneïtzador a la depressió en marxa.

Les epidèmies de la pesta no resultaven una novetat en l'Europa de mitjans del segle XIV.

Per què, llavors, la pesta negra va causar una commoció tan gran en els quals van ser testimonis de la seva propagació?
Sens dubte perquè presentava uns caràcters espectaculars, tant en les manifestacions de la malaltia, com en la rapidesa del seu avanç o, sobretot, en els seus efectes letals. I és que la pesta negra, és necessari assenyalar-ho, inaugurava un període en la història de les epidèmies.

"Esta fue la primera et grande pestilencia que es llamada mortandad grande", llegim en la crònica del rei de Castella, Alfonso XI. Totes les varietats que es van propagar en anys successius van ser considerats, simplement, com a apèndixs, per descomptat desagradables, de la gran epidèmia de 1347.

Com va arribar a Europa?

La pesta negra o bubònica va arribar a finals del 1347, quan van desembarcar a Gènova mariners infectats. La pesta estava provocada per un bacteria que es trasmetia a través de les picades de puces (abundants a les rates dels vaixells) o bé a través dels esputs de la tos o dels estornuts.
Com que a l'època es desconeixien les formes de contagi i la manera de combatre-la, la majoria de persones van creure que era un càstig de Déu pels pecats de la humanitat.

El primer brot va acabar el 1351, però no va ser fins a finals dels segle XVII que no es va extingir.


Efectes de l'epidèmia.

A part del treç de la població que va eliminar la fam i la pesta durant el s.XIV, es va generar degut a la manca d'aliments un encariment dels preus i una elevació dels salaris dels pagesos i artesans, la qual cosa va generar conflictes socials i va empitjorar el nivell de vida.
Al camp, les dificultats per sobreviure van provocar emigracions de pagesos cap a la ciutat. Com a conseqüència, moltes zones van quedar despoblades, i es va reduir més la producció d'aliments.

Les catedrals Gòtiques

Les catedrals gòtiques.



http://www.artehistoria.jcyl.es/tesoros/videos/549.htm



Les Catedrals del gòtic a Espanya.



http://www.artehistoria.jcyl.es/artesp/videos/171.htm





Ara respon aquestes preguntes.



Quin tipus de renaixement es posa de manifest a Europa durant l'època Medieval?



A quina època situaries l'estil gòtic?



Quin era l'edifici que representava la vida i l'esperit urbà de l'Edat Mitjana?



Per quin motiu les catedrals gòtiques presenten una notable alçada?



Com eren les finestres de les catedrals gòtiques?



Quin era el centre d'activitat laboral?



Quins són els dos conceptes que inspiren als arquitectes gòtics?



Enumera les principals característiques de les principals catedrals gòtiques d'Espanya.



  • Catedral de Toledo

  • Catedral de Burgos

  • Catedral de León

  • Catedral de Barcelona


L'art Gòtic

L’estil gòtic va desenvolupar-se a Europa des de mitjans del segle XII fins a les darreries del segle XV, lligat amb el gran desenvolupament urbà d’occident, fenomen que va provocar un veritable furor arquitectònic donant pas a que s’aixequessin edificis més alts i lluminosos.


D’aquesta manera, les ciutats van veure sorgir nombrosos grups de picapedrers, paletes i fusters, dirigits per mestres d’obres i arquitectes.


En aquest període l’Església va construir grans catedrals per als habitants d’aquests nuclis, símbols del poder econòmic i de la fe dels seus habitants. Tanmateix, van crear-se noves ordres religioses que van fundar convents i esglésies a les ciutats. D’altra banda, van construir-se edificis públics com ara ajuntaments, llotges, drassanes i hospitals, entre d’altres, per tal d’atendre les noves necessitats derivades del desenvolupament urbà i comercial. Finalment, les famílies riques de les ciutats van encarregar la construcció de grans palaus.














dilluns, 14 de novembre del 2011

La ciutat Medieval

Petita explicació sobre la ciutat Medieval.

http://www.youtube.com/watch?v=0l3TnxKs_C8

Els gremis a Barcelona


A les ciutats, els artesans d'un mateix ofici o relacionats entre ells es van agrupar en un mateix carrer i es van associar en gremis. Van sorgir amb l'objectiu de controlar la qualitat dels productes i els mètodes de treball, així com d'ajudar els artesans associats i protegir els seus interessos per tal d'evitar la competència.

Si vols saber una mica més entra a aquest link i llegeix!

http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/08/30/els-gremis-a-la-barcelona-medieval/

diumenge, 6 de novembre del 2011

CACERA DEL TRESOR. CUINA MEDIEVAL

Cacera del Tresor La Cuina Medieval




Introducció

La cuina medieval és l'exposició dels hàbits alimentaris i els mètodes de cuinar de diverses cultures europees durant l'Edat Mitjana, un període que aproximadament va des del segle V fins el segle XVI. En aquests temps, la dieta i el cuinar va canviar a Europa i aquestes mudances van ajudar a la fundació de la moderna cuina europea.
La cuina medieval és l'exposició dels hàbits alimentaris i els mètodes de cuinar de diverses cultures europees durant l'Edat Mitjana, un període que aproximadament va des del segle V fins el segle XVI. En aquests temps, la dieta i el cuinar va canviar a Europa i aquestes mudances van ajudar a la fundació de la moderna cuina europea.
Els cereals esdevingueren la font de nutrients principal durant la primera part de l'Edat Mitjana. Es menjaven en forma de pa, farinetes i pasta per tots els membres de la població.
Les verdures van ser un important suplement a la dieta basada en cereals. La carn era més cara i per tant més prestigiosa i era més comuna en les taules de la noblesa. Els tipus més populars de la carn eren la del porc i el pollastre, mentre que la carn de boví, que requeria una gran inversió en terreny, era menys habitual. El bacallà i els peixos del gènere clupea es consumien entre la població del nord, però es menjaven també una gran varietat de peixos marins o d'aigua dolça.
Donades les condicions del transport lent i les ineficients tècniques de conservació d'aliments, el comerç a llarga distància era molt car. Per això la cuina de la noblesa era més oberta a les influències foranes que la de la gent pobra. Cada nivell de la societat imitava el nivell que estava per sobre d'ell i així les innovacions es van anar estenent. El consum de determinats aliments en determinades classes socials era objecte de legislació i s'establia que la classe baixa mengés els aliments menys refinats.
Hi havia una forma d'haute cuisine desenvolupada durant la Baixa Edat Mitjana que va ser l'estàndard per a la noblesa de tota Europa. L'assaonament feia servir l'agràs (suc de raïm verd) el vi i el vinagre, en combinació amb espècies com la pebre negre, el safrà i el gingebre. Aquest junt amb l'ampli ús del sucre o la mel donava a molts plats un gust dolç. Les ametlles eren molt populars com agent espessidor en sopes estofats i salses particularment usada en forma de llet d'ametlla.



Preguntes de la cacera

-Podeu explicar quina relació existia entre l’església durant l’època Medieval?

-Durant tot el tema anterior parlaven de les diferents classes socials i els diferents estaments, que voldrà dir que l’alimentació també estava jerarquitzada?

-Explica quants àpats es realitzaven i com era l’etiqueta durant l’època medieval.

-Com es preparava el menjar i es conservaven els aliments?

-Elabora un llistat de productes dels següents grups d’aliments emprats a l’època.

Cereals
Fruites i verdures
Productes làctics
Carns
Peixos i marisc
Begudes
Plantes, espècies i condiments
Dolços i postres

-Busca el nom de cinc llibres de cuina i gastronomia de l’època Medieval.

Recursos

Aquí sota us adjunto tot el material necessari per respondre de manera correcta les preguntes!
Els links estan col·locats al mateix ordre de les preguntes, és a dir que la pregunta de l’església és el primer link, i així consecutivament.


http://ca.wikipedia.org/wiki/Cuina_medieval#L.27esgl.C3.A9sia
http://ca.wikipedia.org/wiki/Cuina_medieval#Restriccions_de_classe
http://ca.wikipedia.org/wiki/Cuina_medieval#.C3.80pats
http://ca.wikipedia.org/wiki/Cuina_medieval#Cereals
http://ca.wikipedia.org/wiki/Cuina_medieval#Llibres_de_cuina




La Gran Pregunta

Formeu grups de 4 o cinc persones.
Imagineu-vos que viviu a l’Edat mitjana. Podeu escollir si sou senyors feudals o pagesos. Expliqueu com seria la vostra alimentació? Quin podria ser un àpat habitual en la vostra dieta?...
Ara us toca ser cuiners, haureu de gravar-vos fent una recepta amb productes de l’època.
Si heu resolt bé les preguntes anteriors no hauríeu de tenir cap problema!
No cal que sigui una recepta elaborada, existeixen moltes receptes senzilles les quals podeu fer.
Un cop estigui el vídeo gravat els penjarem al bloc de la classe.

Que més haurem de fer? Haurem d’escriure la recepta, ingredients, passos a seguir, temps d’elaboració, dificultat... Com més originals sigueu millor!!!

Bona feina i bon profit!

dimarts, 18 d’octubre del 2011

L'economia feudal: el món rural

La majoria de la població medieval vivia i treballava al camp (el 90 % de la població estava formada per camperols), i la vida urbana era pràcticament inexistent. El predomini de boscos i les pastures, la manca d’estris agrícoles i de braços per treballar la terra expliquen la ruralització d’Occident.


Les ciutats s’havien despoblat i, excepte alguns territoris de la Península Ibèrica i de la Itàlica, la població no superava els sis mil habitants. Es construïa poc i s’aprofitaven materials d’antany. Així, la civilització medieval era quasi exclusivament rural. Tothom vivia una existència dominada pel cicle dels treballs agrícoles i la seva subsistència depenia de la terra, de la qual obtenien tots els recursos.
Era una economia de subsistència dominada per la satisfacció de les necessitats alimentàries, i malgrat el protagonisme de la terra, aquesta tenia un rendiment extremadament dèbil.


Van formar-se les reserves senyorials (conjunt de terres d’un senyor), la vida econòmica de les quals era autosuficient. En alguns indrets, les famílies vivien a prop de les terres de conreu (hàbitat dispers) i, en d’altres, agrupades en viles. Les formes de satisfer les necessitats materials eren força precàries. L’agricultura resultava escassament productiva i els rendiments molt baixos.


A la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident va deixar de practicar-se el conreu intensiu i el guaret esdevindria un sistema universal.


Els instruments eren molt senzills, generalment de fusta i fabricats per les mateixes famílies camperoles. Els pocs instruments de ferro els proporcionava un artesà especialitzat i de gran prestigi a la vila: el ferrer.



L’ús de l’arada lleugera, tenia una eficàcia molt limitada per la seva poca penetració a la terra, fet que comportà un sistema de rotació biennal, perquè cada camp no donava més que una collita cada dos anys. Amb tot, però, moltes terres no podien mantenir aquest ritme de producció i havien d’abandonar-se al cap d’alguns anys. Per compensar aquesta pèrdua es guanyarien altres terres per al conreu mitjançant l’arrabassament o crema de boscos.


Per tant, l’agricultura era devoradora d’espai, extensiva, seminòmada i dedicada a l’autosuficiència. Els propietaris acostumaven a ser la noblesa nativa o romana, els magnats germànics i els grans monestirs. L’explotació fonamentada amb esclaus minvava, mentre augmentava el treball de pagesos, als quals es pagava cedint-los una tros de terra per la seva subsistència.


L’alimentació bàsica estava constituïda pels cereals: blat, sègol, espelta i civada, que també s’utilitzava per a la fabricació de cervesa. Es conreava, a més, llegums, hortalisses i arbres fruiters.


Tanmateix, es practicava la ramaderia. Les vaques i les ovelles proporcionaven llet per a elaborar formatge; i els ovins, llana per a teixir. Del porc, que es criava als boscos, se n’aprofitava la carn, que es conservava després de la matança. El bou servia com a animal de tir, substituït en altres llocs per l’ase o la mula. Els ocells de corral més freqüents eren la gallina i l’oca.


També es consumia peix (que era salat per a la seva conservació). Els senyors tenien vivers en els seus dominis per a criar peixos d’aigua dolça.


La caça major, reservada generalment als senyors, permetia d’obtenir cérvols, etc., i la caça menor consistia en la captura de llebres, conills i ocells.


Tot això es complementava amb l’aprofitament dels boscos, que durant l’edat mitjana tenien a Europa una extensió molt més gran que l’actual i que van acomplir una funció de gran importància per a la supervivència de la població. Als boscos es podien recollir fruits silvestres, mel d’abella i plantes medicinals, entre d’altres.


Però, sobretot, en els boscos s’aconseguia la fusta per a la construcció de les cases i llenya per a escalfar-se. Les veles per a la il·luminació es feien amb greix animal. El bosc també podia servir de refugi per a amagar-se, però hi podien sorgir també grans perills per a la població: bandolers i animals salvatges (ossos, senglars, llops i guineus). Per això calia posar tanques a les viles.


Les famílies pageses tenien dret a l’usdefruit d’unes terres. Això significava que podien viure del que hi obtinguessin, a canvi de lliurar-ne una part al propietari de les terres i de prestar una sèrie de serveis: hores de treball a les terres del senyor (reserva senyorial), manteniment dels camins, etc.


Els terrenys de pastura comunal i els serveis col·lectius, abans de lliure accés, van passar a ser controlats pel senyor feudal, i el pagès havia de pagar també per l’ús del forn i els molins.


A les senyories hi havia una organització del treball que suposava que les activitats de cadascú, o les de cada família, eren complementàries amb les de tots els altres. Es feia molt difícil que algú, pel seu compte, pogués modificar la forma o el ritme del seu treball, ja que hauria pogut entorpir l’activitat col·lectiva. Així, tota la família, fins i tot els nens i els vells, treballaven de sol a sol amb eines molt rudimentàries.


La vida camperola implicava unes rutines, repetides durant segles. Els deures i drets establerts al voltant de la terra, tant per part de les famílies pageses com de les famílies nobles, es transmetien de generació en generació. Fossin els que fossin, aquests drets i deures (que anirien variant lentament amb el pas del temps), el que és cert és que a la majoria de la població tan sols se’ls permetia de sobreviure i, de vegades, amb grans dificultats.


Els rendiments dels conreus, sobretot el dels cereals, eren molt baixos: un gra de sembrat en generava de dos a quatre i, fins i tot, menys de dos grans. La productivitat era baixa i es volgué compensar amb conreus extensius. En aquestes circumstàncies, es produïren grans mortaldats a causa de manca d’alimentació. La fam a Occident abans de l’any 1000 era un fet habitual a la Germània i a la Gàl·lia. Quan es produïen excedents, els senyors laics i els eclesiàstics trobaven la forma de desviar-los en el seu profit.


En aquestes condicions, tota inclemència climatològica esdevenia catastròfica. Una mala collita provocada per excessives pluges, gelades o plagues produïa una baixada del rendiment per sota el mínim necessari per la subsistència: la fam i les epidèmies n’eren les conseqüències lògiques. Les periòdiques crisis de subsistència serien una constant de l’economia medieval.


Aquest feu o gran domini estava dividit en la reserva senyorial, que era el centre de l’administració del domini i residència de la família senyorial. La senyoria tenia dues funcions: lloc de les edificacions (magatzems, forns, molí, farga) i el terreny que proporcionava els seus aliments més freqüents.


Als seus feus els senyors impartien justícia i cobraven impostos. Els camperols havien de pagar impostos quan feien servir el molí, el forn i la premsa, que eren propietat del senyor. A més, els senyors cobraven impostos als comerciants que travessaven els seus dominis (peatge) i quan creuaven els ponts (pontatge).











dilluns, 17 d’octubre del 2011

El Naixement de l'Europa Feudal

Amb la mort de Carlemany, l'imperi es va desmembrar. L'any 843 amb el Tractat de Verdun , els successors de Carlemany van dividir l'imperi en diversos regnes.
A més, una sèrie de pobles van portar a terme atacs i invasions (els normands, els musulmans i els hongaresos), durant els s.IX i X.
Això va crear una situació de crisi, el poder dels monarques era molt dèbil.
No podien protegir la població, ni recaptar impostos, ni mantenir un exèrcit fidel i estable. Per poder gobernar i mantenir l'imperi van haver de comptar amb els nobles, amb els quals van establir un sistema de relacions personals conegut com vassallatge.

El vassallatge s'establia mitjançant la cerimònia de l'homenatge, en la qual el vasall, agenollat davant del rei, li jurava fidelitat i li prometia consell, ajuda militar i econòmica. A canvi, el rei li lliurava el feu (investidura) perquè el governés i en visqués.
Aquest va ser l'origen del feudalisme.

El Romànic: Un art al servei de l'Església.

Tal com vam explicar el romànic era un art fonamentalment religiós al servei de l'església catòlica. Es va desenvolupar a l'Europa occidental entre el segle XI i XII, tot i que en alguns llocs va perdurar fins al XIII.



Va rebre el nom de romànic al s.XIX, perquè els historiadors van considerar que era un art amb unes característiques molt homogènies que enllaçaven amb la tradició de l'art romà (arc de mig punt, volta de canó), una tradició que s'havia trencat en l'època dels regnes germànics.



També rebia influència de l'art bizantí i l'art preromànic (de l'art d'Orient i dels estils artístics dels regnes germànics).



El seu origen està relacionat amb la crisi espiritual del canvi de mil·lenni: les nombroses donacions van permetre als ordres religiosos acumular grans riqueses per tal de construir esglésies i monestirs.



La seva difusió es va deure a :



  • L'estabilitat política i el desenvolupament econòmic del segle IX.

  • La introducció de millores en tècniques de l'agricultura.

  • La voluntat de l'església de conservar la unitat de tot l'Occident cristià.

Això va facilitar la proliferació d'ordres monàstics i els pelegrinatges.

El Romànic (l'arquitectura). La construcció d'una esglèsia Romànica.

L'expressió més important de l'art romànic va ser l’arquitectura religiosa.
De l' àmbit civil només se n'han conservat alguns castells.

Les esglésies i els monestirs són els edificis característics.


Es van construir especialment en zones rurals i tenen una sèrie d'elements comuns que vam veure a classe.


Planta en creu llatina



Volta de canó


Torres campanar


Nau central


Nau lateral


Cimbori


Absis


Transsepte


Capitell


Contrafort


Arc de mig punt...


Com ja vam dir, l'arquitectura romànica està envoltada d'un gran simbolisme. l’església era la casa de Déu i cada element representava alguna cosa, per exemple:



La planta de creu llatina = simbolitzava= el cos humà i la mort de Jesús.


L'orientació de l’església tampoc era aleatòria:


L'absis, a l'est, rebia els primers raigs del sol (símbol de Deu salvador) i la porta a l'oest, els últims (els que marquen l'hora de la justícia divina).


Un Cop clars aquests conceptes és hora de treballar, us atreviu? Entra al següent Link i construeix una església romànica. Ets capaç?


dijous, 13 d’octubre del 2011

El tapís de Bayeux

Aquest tapís de la reina Matilde és una gran font històrica d'uns 70 metres de llargada realitzat al s.XI, que relata mitjançant una successió de imatges amb inscripcions en llatí els fets que precedeixen a la conquista d'Anglaterra pels Normands, en commemoració de la batalla de Hastings (1066).


Aquestes imatges s'han realitzat amb llanes blaves, vermelles, verdes i grogues sobre una tela de lli d’ aproximadament mig metre d'ampla.



Si mirem el següent vídeo, entendrem una mica més la història.




http://www.youtube.com/watch?v=Xpo_aYltLk8