1)
Antropocentrisme: Teoria filosòfica que situa l'home en el centre de la terra.
Reforma: Moviment créitic contra certes pràctiques abusives de l'Esglèsia, com l'ostentació, la venda d'indulgències i la degradació de costums eclesiàstics, que va dur alguns humanistes i princeps cristians a enfrontar-se amb el Papa i a construir noves Esglèsies protestants.
Renaixement: Terme que designa un nou periode en la història del món occidental iniciat a la meitat del segle XV. Es divideix tradicionalment en Quattrocento i Cinquecento, es caracteritza per una gran renovació de les idees i la concepció del món (humanisme) i per la profunda renovació d les manifestacions artístiques (arquitectura, escultura, pintura).
2)
Els instrument de la monarquia per a reforçar el seu poder van ser els següents:
La burocràcia: cos de funcionaris que, que en nom del rei, es van encarregar d'administrar justícia i cobrar impostos.
Exercit permanent: integrat per soldats professionals, al servei de l'Estat.
La diplomàcia: formada per ambaixadors que representaven els ingressos de la monarquia en les corts estrangeres.
3)
Les motivacions per a realitzar noves exploracions durant els segles XIV i XV van ser les següents : la recerca de de noves rutes comercials; les millores tècniques i científiques en l'àmbit de la navegació (brúixola, astrolabi, mapes i portolans, embarcacions mes apropiades); i l'afany d'exploració afavorit per la mentalitat renaixentista.
4)
L'Humanisme va sorgir a les regions més dinàmiques i pròspres de l'Europa dels segles XV i XVI, amb especial preeminència a Itàlia i Flandes. La seva difusió en va veure afavorida, sens dubte, per la imprenta. L'invent de Johannes Gutenberg va permetre difondre les obres clàssiques, però va ser igualment utilitzat pels humanistes per a propagar les seves idees, a partir de l'edició de nombroses còpies dels seus llibres.
6)
El luteranisme, el calvinisme i l'anglicanisme van ser les principals esglèsies protestants que van sorgir en el segle XVI, com a crítica dels usos catòlics vigents. En els dos primers casos (luteralisme i calvinisme), la divergència va ser deguda bàsicament a una diferent interpretació doctrinal o desacord amb les formes organitzatives o de culte de l'Esglèsia catòlica.
La Contrareforma va ser un moviment de renovació que va impulsar l'Esglèsia catòlica i va reforçar la disciplina del clergat i dels creients.
El concili de Trento (1945-1563) va ser uns dels seus instruments principals, ja que va precisar la doctrina catòlica i va reforçar la disciplina del clergat i dels creients.
8)
Les característiques de la nova sensiblitat renaixentista són les següents: l'ús de les formes artístiques del món grecoromà, la temàtica variada, l'exaltació de la bellesa i la perfecció tècnica.
-En el Renaixemnet s'dentifiquesn el Quatrocento i el Cinquencento (falta explicació de tots dos)
-La figura del mecenes ara important perquè, gràcies al seu poder econòmic, va poder sufragar els artístes del moment, d'aquesta manera es van poder dedicar expliclusivament a les seves innovadores creacions.
